NP_Les persones amb discapacitat intel·lectual denuncien les barreres d’accessibilitat cognitiva que els dificulten la participació en la societat

  • Dincat reclama a l’administració pública un compromís ferm per garantir el ple dret a la inclusió del col·lectiu en àmbits com la Cultura, la Salut, la Justícia o la Política, entre d’altres.

Dijous, 7 de juliol de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta que, encara avui, existeixen moltes barreres per la falta d’accessibilitat cognitiva en molts àmbits de la societat, com la Cultura, la Salut, la Justícia o la Política, entre d’altres. Així ho demostren les dades extretes d’una enquesta interna de la federació, que apunten, entre d’altres, que més del 70% del col·lectiu considera que la informació de l’administració pública no és accessible; el 40 % no entén les pautes mediques; el 80% no té eines per comprendre les lleis; i més del 50% afirma que hi ha pocs llibres adaptats a lectura fàcil. Aquestes barreres dificulten la participació en la societat, el ple dret a la inclusió i a la presa de decisions de moltes persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a Catalunya.

 

“Són xifres molt preocupants i cal, d’una vegada, posar fil a l’agulla en aquest tema. L’accessibilitat cognitiva és un dret que tenen totes les persones i que beneficia de manera especial persones amb dificultats de comprensió com les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, autisme, paràlisi cerebral o persones grans amb deteriorament cognitiu, entre altres”, explica Carles Campuzano, director de Dincat, “Ens cal, per tant, un món és més fàcil d’entendre perquè les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin les mateixes oportunitats que la resta, sense haver de dependre d’altres persones”, afegeix.

Per aquest motiu, la federació reclama a l’administració pública un compromís ferm per impulsar plans d’accessibilitat cognitiva, destinar-hi recursos econòmics, definir mesures concretes i crear equips professionals d’experts en aquest àmbit. En aquests sentit, Dincat recorda que el disseny universal, la senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació o la lectura fàcil són algunes de les eines que ajuden a augmentar aquest tipus d’accessibilitat.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat celebra que el Suprem validi la diferenciació entre els Centres Especials de Treball d’iniciativa asocial i aquells que tenen ànim de lucre

  • La decisió dona legitimitat a un estatus diferenciat que atorga més protecció i suport als centres especials que ocupen al col·lectiu amb més dificultats d’accedir al mercat de treball

Dimecres, 1 de juny de 2022. – Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, valora molt positivament la decisió del Tribunal Suprem que legitima l’establiment d’un tracte diferenciat entre els Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social i aquells privats amb ànim de lucre. En concret, el màxim òrgan judicial ha desestimat el recurs de cassació interposat per la Confederació Nacional de Centres Especials de Treball (Conacee) davant la sentència de l’Audiència Nacional que el 2019 es va pronunciar a favor de la legalitat del conveni col·lectiu del sector, recolzant plenament el tracte diferenciat.

Els CET d’iniciativa social i sense ànim de lucre són aquells que ocupen al col·lectiu amb més dificultats d’accedir al mercat de treball. Per aquest motiu, aquesta decisió suposa un pas endavant molt important, ja que consolida i estableix legitimitat a un estatus diferenciat que promou i afavoreix la iniciativa social atorgant a aquests CET més protecció i suport. Amb aquesta distinció, per tant, s’estableixen diferències que afavoreixen la iniciativa social a l’hora, per exemple, d’assignar subvencions o d’atorgar contractes reservats per part de les administracions públiques, promovent, així, la preservació i garantia de la viabilitat d’aquests centres, reconeixent-los com a instruments clau per afavorir i promoure l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual.

“Estem satisfets amb la decisió del Suprem, ja que no podia ser d’una altra manera. El tractament diferenciat està més que justificat; no té sentit que es reguli de la mateixa manera un CET mercantil, amb finalitats de lucre clares, que un CET que prioritza, per sobre de tot, la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat que més dificultats tenen per trobar feina i que, per tant, contracta i dona oportunitats a perfils amb més necessitats de suport”, opina Carles Campuzano director de Dincat.

Per a Dincat, aquesta notícia suposa, també, una nova oportunitat per a fer incidència a escala catalana. En aquest sentit, la federació fa temps que reclama a la Generalitat la creació d’una categoria diferenciada i unes exigències d’acreditació específiques amb relació a la subcategorització de CET d’Iniciativa Social en el Registre de centres especials de treball.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat alerta de la sobremedicació que pateixen les persones amb discapacitat intel·lectual sense un diagnòstic que la justifiqui

  • Segons un estudi que analitza l’estat de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual, més del 20% del col·lectiu pren psicotròpics sense diagnòstic psiquiàtric que validi aquesta prescripció
  • La representant del sector ha fet arribar al Govern de la Generalitat i als membres de la comissió de Salut del Parlament una proposició de no llei sol·licitant reduir la sobremedicació i identificar potencials incidències de prescripció, entre d’altres

Dimecres, 11 de maig de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual  i del desenvolupament a Catalunya, fa una crida al Govern de la Generalitat per advertir i posar fi a l’excessiva prescripció de fàrmacs a persones amb discapacitat intel·lectual, que sovint es duu a terme sense comptar amb l’existència d’un diagnòstic que la justifiqui.

La federació pren de referència un el projecte POMONA-ESP, un estudi que analitza l’estat de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual, que conclou que més del 80% del col·lectiu pren medicació, amb una mitjana de 3.5 fàrmacs al dia, essent els més utilitzats els antipsicòtics. Aquestes xifres són molt elevades i posen de manifest l’existència de pràctiques que comporten importants problemes sanitaris, tenint en compte que més del 20% de les persones prenen psicotròpics sense diagnòstic psiquiàtric que validi aquesta prescripció ni compten amb l’assistència de cap xarxa especialitzada en salut mental i discapacitat intel·lectual.

“Aquesta pràctica és del tot preocupant i pot suposar riscos i efectes adversos que poden afectar l’esperança i la qualitat de vida de la persona medicada. A banda, a més de ser un problema sanitari, és també una pràctica que limita i vulnera drets fonamentals com la llibertat i autonomia per decidir conforme als propis interessos i preferències”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. ““Cal apostar per altres estratègies terapèutiques més centrades en la persona, en les modificacions de l’entorn i més respectuoses amb els drets de les persones”, afegeix.

Per tot plegat, la federació ha fet arribar al Govern de la Generalitat i als membres de la comissió de Salut del Parlament una proposició de no llei sol·licitant reduir la sobremedicació, identificar potencials incidències de prescripció, potenciar la revisió clínica del pla de medicació i  eliminar les prescripcions psicofarmacològiques sense diagnòstics psiquiàtrics que les justifiquin, entre d’altres.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA.

NP| Dincat denuncia les barreres que afronten les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir al mercat laboral

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament alerta que només 1 de cada 5 persones del col·lectiu en actiu té feina en aquest moment.
  • La federació posa damunt la taula prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general.
  • Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, garantir la viabilitat dels Centres Especials de Treball d’iniciativa social i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector.

 

Divendres, 29 d’abril de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, reclama, una vegada més, la necessitat d’impulsar un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i, per fer-ho, demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general. La federació fa aquesta crida en el marc del Dia Internacional del Treballador, que se celebra aquest proper diumenge, alertant que només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina en aquest moment.

Les dades de l’estadística anual sobre l’ocupació de les persones amb discapacitat de l’INE són clares i mostren una baixada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. En concret, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 28,3%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 76,1%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 17,6%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 64,3%. Aquestes dades mostren una baixa presència en el mercat laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, fet que preocupa molt el col·lectiu, tenint en compte que el treball és un dels principals mecanismes d’inclusió social.

D’altra banda, i segons l’informe ODISMET 6 (2020), les persones amb discapacitat intel·lectual perceben de mitjana un salari brut anual que no arriba al 50% del que cobra una persona sense discapacitat de mitjana, evidenciant-se així, també, la bretxa salarial existent.

Per a poder revertir aquesta situació i amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, Dincat va publicar el 2021 l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, elaborat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB). El document aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral, que parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

“Les xifres demostren una bretxa abismal entre les oportunitats laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual i aquelles sense discapacitat que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que Dincat assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que treballin en un Centre Especial de Treball o a l’empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa els ajuts per a la contractació. Al mateix temps, la federació reclama augmentar l’actual quota del 2% de reserva de llocs de treball prevista legalment fins a un 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, les quals només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva, entre d’altres estratègies per a fomentar la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a subvencionar el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat; establir els canvis en matèria de seguretat social per garantir l’accés a la jubilació anticipada, atenent a que les persones amb discapacitat d’especials dificultats envelleixen prematurament i per tant, tenen moltes més dificultats d’accedir i mantenir-se al mercat laboral al llarg de la seva vida; a més, cal vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta, entre d’altres.

Per tot plegat, Dincat insisteix en la importància de constituir espais de treball i diàleg entre el sector i l’administració pública, per construir un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible, que dignifiqui la vida del col·lectiu. Amb aquest objectiu, la federació organitza el pròxim dimarts, 3 de maig, el webinar “El dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual”, coincidint, també, amb el Dia Nacional de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. Aquest acte comptarà amb la participació de Stefan Trömel, especialista Senior en Discapacitat de l’Organizació Internacional del Traball (OIT), i ex Director del Foro Europeo de Discapacidad; i diferents Portaveus dels grups parlamentaris en la Comissió d’Empresa i Treball.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| El sector de la discapacitat intel·lectual reclama augmentar el nombre de llibres en lectura fàcil a les biblioteques públiques de Catalunya

  • Dincat, representant del col·lectiu a Catalunya, alerta que els llibres i textos adaptats representen només el 0,35% del total d’exemplars a les biblioteques catalanes
  • En el marc de la celebració de Sant Jordi, el col·lectiu reivindica una diada més inclusiva, i fa una crida a l’administració per fomentar l’accessibilitat cognitiva i apostar per la publicació de més llibres en lectura fàcil, també per a adults

Dijous, 21 d’abril de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual  i del desenvolupament a Catalunya, reclama augmentar el nombre d’exemplars de llibres en lectura fàcil, també per adults, a les biblioteques públiques de Catalunya. En aquest sentit, la federació afirma que actualment hi ha 42.244 llibres de lectura fàcil a les biblioteques catalanes, que representen només el 0,35% del total. Aquesta xifra és molt baixa tenint en compte que, segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, el 30% de la població al territori té problemes de comprensió lectora i, per tant, es podrien beneficiar d’aquest tipus de llibres i textos adaptats.

D’altra banda, i en el marc de la celebració de Sant Jordi, Dincat fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada més inclusiva.

A través d’un manifest, la federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), el mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones adultes amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils, per la manca de publicacions de les novel·les en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’acord amb la seva edat.

Dincat aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa.

NP| El sector de la discapacitat intel·lectual denuncia les barreres per aprovar les oposicions de la Generalitat de Catalunya reservades al col·lectiu

  • Dincat alerta del gran nombre de queixes rebudes davant d’un examen que no era accessible cognitivament i incloïa preguntes que no apareixien al temari, entre d’altres
  • Només han superat la primera prova 134 persones, i, en tractar-se d’una fase eliminatòria, es preveu que no serà possible cobrir les 151 places reservades pel col·lectiu

  • La federació lamenta que, tot i els intents d’establir una col·laboració conjunta per atorgar-los assessorament, l’administració no ha obert cap espai de diàleg per escoltar les seves recomanacions, impedint la possibilitat de fer la incidència necessària perquè les proves fossin adequades a les capacitats del col·lectiu

Dimarts, 5 d’abril de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta del gran nombre de queixes i incidències que ha recollit per part de persones amb discapacitat intel·lectual, els seus familiars i professionals del sector, amb relació al procés selectiu, l’examen i primers resultats de la primera prova de la convocatòria 240 cos subaltern reservada a persones amb discapacitat intel·lectual de la Generalitat de Catalunya.

En concret, el col·lectiu denuncia que l’examen – que va tenir lloc el passat 18 de desembre de 2021- incloïa preguntes que no apareixien al temari adaptat que s’havia elaborat conjuntament amb la Federació, no s’ajustava a les normes de lectura fàcil i incorporava una prova que descomptava les respostes errònies, entre d’altres. A més a més, les proves no segueixen els documents de recomanació elaborats pel sector com el Protocol per a Administracions Públiques convocants d’Oposicions Específiques per a Persones amb Discapacitat de Plena Inclusión i que Dincat havia traslladat a la Direcció General de Funció Pública de cara a l’elaboració de l’examen.

Un cop celebrat l’examen, Dincat va traslladar un informe a la Generalitat amb les incidències recollides i les recomanacions amb l’objectiu que aquesta obrís un canal de comunicació que permetés treballar conjuntament en la millora dels processos selectius adaptats. Tanmateix, i malauradament, l’administració no ha donat resposta a cap de les peticions del sector.

Les dificultats recollides en l’informe s’han traduït en el fet que, en l’actualitat, només han superat la prova 134 persones. En tractar-se d’una prova eliminatòria, ja és segur que no serà possible cobrir les 151 places reservades pel col·lectiu, un fet injustificable davant les dificultats d’inserció laboral del col·lectiu. De fet, la xifra d’aquells que superin la prova encara podria reduir-se més, ja que encara falta que es publiquin els resultats de les altres dues proves restants, una d’elles també eliminatòria.

Dincat lamenta que, tot i que en el moment en què es va obrir la convocatòria l’any 2019, sí que van ser partícips de l’elaboració del temari, des d’aleshores, la voluntat per part de l’administració per treballar el procés conjuntament ha estat nul·la. “Estem indignats. Al llarg de pràcticament dos anys hem estat insistint en la necessitat de coordinar-nos per a poder garantir un examen en condicions per a les persones amb discapacitat intel·lectual i, malauradament, no hem estat escoltats. Ni s’han seguit les nostres recomanacions, ni s’ha obert un espai de col·laboració que ens permetés incidir en aquelles qüestions rellevants com seria lògic i, encara més, tenint en compte que es tracta de les primeres oposicions reservades al col·lectiu”, lamenta Carles Campuzano, director de Dincat. De fet, la federació explica que davant la falta d’interès de l’administració per col·laborar amb el sector i en veure les diferents barreres identificades en la convocatòria, va demanar reunions amb el departament corresponent i va enviar un informe tècnic per exposar la necessitat de reconduir alguns aspectes i, aquesta, encara avui no els ha donat resposta.

A banda de les barreres per aprovar l’examen, les persones opositores, com tot el sector, consideren injustificable la lentitud en tot el procés, tenint en compte que la convocatòria es va obrir el 2019, l’examen es va celebrar a finals del 2021 i, encara avui, no s’han publicat els resultats complets de la prova. Una prova que es troba allunyada de les recomanacions fetes pel sector.

Davant aquesta situació, Dincat ha obert un espai de recollida de queixes i reclamacions a la seva web, amb l’objectiu de monitoritzar-les, valorar-les i traslladar-les a la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| El sector de la discapacitat denuncia l’infrafinançament que pateixen els serveis d’atenció a les persones 

  • Les federacions Dincat, ECOM, CCPC, FEPCCAT i AMMFEINA s’uneixen per reclamar un increment immediat dels mòduls i tarifes dels serveis per a poder fer front a una dècada de retallades i congelacions i a l’augment de costos dels últims anys
  • Garantir una atenció basada en la qualitat, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats, són les prioritats del sector

Dilluns, 28 de març del 2022.- Diferents representants del sector de la discapacitat intel·lectual i física a Catalunya, la paràlisi cerebral i la salut mental, Dincat, ECOM, CCPC, FEPCCAT i AMMFEINA alerten al Govern de la Generalitat que l’actual finançament dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de la Cartera de Serveis Socials és del tot insuficient i, en cap cas, respon a les necessitats del col·lectiu. A més, denuncien el no compliment dels compromisos de l’administració i la impossibilitat de millorar les condicions laborals dels professionals, un greuge comparatiu amb els que desenvolupen les mateixes tasques en serveis de titularitat pública, fent realment difícil la seva permanència a l’entitat cercant salaris més dignes.

Una vegada més, el sector es veu obligat a insistir en la urgència d’augmentar els mòduls i tarifes dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.

Fa temps que el sector denuncia l’infrafinançament que pateix, d’una banda, a conseqüència d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, per l’augment acumulat dels costos i a un increment molt significatiu del cost de la vida. Pel període 2019-2021, sota el paraigua de La Confederació, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja dos anys i, si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients –en total, d’un 3,8% de mitjana – i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern. Faltant als compromisos adquirits, l’any 2021 no es va aprovar l’increment acordat i tampoc sembla que s’hagi de complir amb el previst per al 2022, ja que els pressupostos d’enguany de la Generalitat no permeten entreveure cap voluntat de revertir la situació i perpetuen l’infrafinançament dels serveis socials. La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és, per tant, cada cop més elevada, fet que la situació repercuteix de manera directa en la qualitat dels serveis i en conseqüència en l’atenció de les persones usuàries.
D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa i un de gestió delegada, és a dir concertat amb la Generalitat de Catalunya amb una entitat del Tercer Sector Social, és del 32% per realitzar la mateixa tasca.

Per tot plegat, el sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat i la Federació Catalana d’Autisme uneixen forces amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones amb TEA i les seves famílies

  • Ambdues organitzacions han signat un conveni amb la voluntat de compartir coneixements i establir sinergies per defensar els drets i millorar la qualitat de vida del col·lectiu

22 de març de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, i la Federació Catalana d’Autisme, representant del col·lectiu de persones amb autisme i les seves famílies a Catalunya han signat un conveni de col·laboració amb la voluntat de compartir coneixements i establir sinergies per defensar els drets i millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA de Catalunya i les seves famílies. Manuel Palou, president de Dincat, i Neus Payerol, presidenta de la Federació, han estat els encarregats de signar el conveni.

L’acord posa especial èmfasi en la importància de treballar de manera coordinada amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya en la creació, desplegament i implementació de dos programes pilot sobre l’assistència personal a Catalunya, un específic i especialitzat per persones amb TEA i un altre per a persones amb discapacitat intel·lectual.  Així mateix, ambdues federacions col·laboraran en l’organització conjunta de totes les accions, formacions especialitzades, informacions, iniciatives i comunicacions relacionades amb el TEA a Catalunya.

L’aliança donarà el tret de sortida amb la participació de Dincat en la Jornada de Reflexió i Consciència, organitzada per la Federació, i que se celebrarà el pròxim 1 d’abril en el marc del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme.

Aquest acte posarà sobre la taula temàtiques d’actualitat que incideixen directament en la qualitat de vida de les persones amb TEA/ autistes i les seves famílies. A part de la presència de Dincat, també es comptarà amb representants del Col·legi de Logopedes, el Col·legi de Terapeutes ocupacionals i famílies i persones amb autisme.

L’acte tindrà dos formats, presencial i en streaming per tal de facilitar l’accés a tothom. Podeu trobar més informació i les inscripcions sobre l’acte del proper dia 1 d’abril en aquest enllaç.

Descarrega la nota de premsa.

Peu de foto (de dalt a baix i d’esquerra a dreta): Consol Ibáñez, directora gerent Federació Catalana d’Autisme; Carme López, adjunta a gerència i serveis a les entitats de Dincat; Carles Campuzano, director de Dincat; Neus Payerol, presidenta de la Federació Catalana d’Autisme; iManuel Palou, president de Dincat

NP| Dincat denuncia les dificultats que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual per accedir al mercat laboral

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya recorda que les dones del col·lectiu pateixen encara més discriminació pel fet de ser dones i tenir discapacitat

  • El sector reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial per impulsar polítiques que garanteixin el dret al treball de les dones del col·lectiu

Dilluns, 7 de març de 2022.- Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, que se celebrarà demà dimarts dia 8 de març, Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la realitat que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir al mercat laboral.

En aquest sentit, Dincat recorda que les dades de l’INE són clares i mostren una devallada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. Una realitat que, en el cas de les dones, se suma a la bretxa de gènere que existeix en el mercat laboral i que, per tant, deixa un escenari molt preocupant per a les dones amb discapacitat intel·lectual, que encara tenen més dificultats per trobar feina i, en conseqüència, per desenvolupar el seu projecte de vida de forma plena i independent. De fet, i també segons les dades de l’INE, l’any 2019 les dones amb discapacitat intel·lectual van cobrar de mitjana gairebé tres mil euros menys bruts anuals en comparació amb els homes del mateix col·lectiu.

Per tot plegat, Dincat ha llançat un manifest reclamant el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial, per impulsar polítiques que tinguin en compte les necessitats i capacitats de totes les dones, i especialment de les dones amb discapacitat intel·lectual. Entre les seves demanes, Dincat exigeix garantir  el dret d’aquestes dones a tenir un lloc de treball i un salari digne; promoure una formació professional adaptada de qualitat i inclusiva; i invertir en els suports necessaris durant la seva trajectòria laboral.

Finalment, Dincat denuncia que aquesta realitat, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada, i, per tant, cal que es recullin les dades que evidenciïn que la interseccionalitat de les variables gènere, discapacitat i ocupació actuen com a factors de discriminació per a l’exercici dels drets laborals de les dones amb discapacitat intel·lectual.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Els centres d’educació especial se senten invisibles davant la decisió del Govern d’eliminar les quarantenes només a les escoles ordinàries

  • Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, considera que cal aplicar els mateixos protocols tant a l’escola ordinària com als centres d’educació especial

  • El col·lectiu insisteix en la importància que l’administració escolti i tingui en compte l’opinió dels professionals i famílies abans de prendre mesures que els afecten directament

Dimecres, 23 de febrer de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, lamenta que, una vegada més, el Govern doni l’esquena a l’Educació Especial i prengui decisions sense tenir en compte la realitat del sector. Ho ha fet davant l’anunci dels Departaments d’Educació i Salut, amb relació a la desaparició de les quarantenes per contacte estret amb un positiu de Covid-19 per a totes les escoltes ordinàries, però, en cap cas, per als centres d’educació especial (CEE).

En aquest sentit, Dincat, que representa un total de 57 d’aquests centres a Catalunya, els seus alumnes i famílies, considera que s’hauria d’aplicar el mateix protocol per a totes les escoles i que, en cas contrari, el Govern no fa més que estigmatitzar l’alumnat amb necessitats educatives especials.

“No té cap sentit que s’apliquin protocols diferents. El nostre alumnat ha de tenir els mateixos drets i deures que el de les escoles ordinàries, i deixar-los al marge d’aquest procés de desescalada i tornada a la normalitat constitueix un greuge comparatiu”, lamenta Toni Garrich, representant d’Educació Especial a Dincat. “La discapacitat intel·lectual no és una malaltia en si mateixa i, en cas que un alumne tingui patologies associades que el faci més vulnerable de contraure la Covid-19, la decisió de confinar-lo ha de ser, en tot cas, d’un professional de la salut i de forma individual, i no de forma generalitzada a través d’un protocol que afecta a tot l’alumnat”, afegeix Garrich.

La decisió del Govern ha agafat per sorpresa al col·lectiu que ha denunciat, de nou, que l’administració prengui mesures que els afecten directament sense tenir en compte l’opinió dels professionals d’aquests centres que, en definitiva, són aquells que coneixen la realitat d’aquests alumnes i les seves necessitats.

Per tot plegat, Dincat, ha traslladat el seu desconcert  als Departaments d’Educació i Salut i s’hi ha posat a disposició per treballar plegats per garantir una atenció de qualitat a l’alumnat matriculat, així com en la defensa dels seus drets.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA