Autor: Laura Muntada

• Dincat i Granés Fundació publiquen el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya amb l’objectiu de pal·liar el dèficit d’informació i dades que hi ha entorn el col·lectiu, que ja suposa 1 de cada 100 persones al territori, i millorar la seva qualitat de vida

 

• El sector denuncia les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu, del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector, i reclama a l’IDESCAT que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat

 

• Les dades de l’estudi evidencien les barreres existents –en àmbits com la salut, l’educació i el treball, entre altres- que dificulten a les persones amb discapacitat intel·lectual decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena

 

15 de setembre de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, conjuntament amb Granés Fundació, ha publicat el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.

L’informe s’ha presentat davant de més de dos-cents professionals i representants d’institucions del sector, en un acte que s’ha fet aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ha comptat amb les intervencions de Carles Campuzano, director de Dincat, Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació, Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies, i Ariadna Fitó, autora de l’Informe.

L’estudi neix amb la voluntat de comptar amb una radiografia amb relació a la realitat que afronta el col·lectiu i, així, identificar els grans reptes que cal abordar col·lectivament i millorar la seva qualitat de vida, partint del que prescriu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Un estudi encarregat, per tant, des del mateix sector, en veure’s obligats a posar llum sobre la situació del col·lectiu, davant la manca d’informació de l’administració pública qui, consideren, hauria d’haver estat la principal interessada en dur a terme un anàlisi com aquest per a poder impulsar polítiques públiques adequades. En aquest sentit, Dincat i Granés Fundació denuncien, també, les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu. Unes dades del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector i, així, poder transformar les actuals polítiques i els vigents marcs legals de forma adequada.

De la mateixa manera, el sector reclama també a l’Institut Estadística de Catalunya (IDESCAT) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius.

“És injustificable la manca de dades. És una qüestió que ens preocupa i que, evidencia, una vegada més, la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu. Encara més preocupant és que no existeixin dades desagregades del conjunt de discapacitats. Per poder dissenyar accions i mesures eficients i adequades que responguin a les necessitats de cadascuna de les discapacitats, que són del tot diferents entre elles, és imprescindible comptar amb xifres reals que atenguin aquesta diversitat”, denuncia Carles Campuzano, director de Dincat.

D’altra banda, Laura Masferrer, directora-gerent de Granés Fundació afirma que “és imprescindible treballar sobre dades rigoroses per poder recercar i obtenir evidències a partir de les quals exigir les millors polítiques que permetin implementar els suports que les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i tota la societat necessitem cap al camí a la plena inclusió. El coneixement i la seva transferència real al projecte de vida de cada persona: això ens preocupa i ens ocupa, a Granés Fundació. Per fer-ho seguirem alineant grups i iniciatives diverses i amb perseverança, exigència i sentit acumulatiu de l’impacte.”

L’Informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com l’atenció precoç; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.

 

Reconeixement del sector i polítiques públiques dignes

Actualment, i segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual. Una xifra amb tendència creixent els últims anys i que, tenint en compte factors demogràfics com l’envelliment o la immigració, els experts apunten a l’alta probabilitat que continuï creixent. Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.

Darrere d’algunes de les dades analitzades -com el fet que només 1 de cada 5 persones amb DID en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho- s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

“La informació facilitada al llarg d’aquest informe posa de manifest de forma clara i objectiva, d’una banda, la necessitat urgent d’avançar de manera decidida cap a l’impuls de polítiques transversals que responguin als criteris i principis de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat. D’altra banda, evidencien la importància de construir un sistema de serveis socials fort i de qualitat que s’articuli com un veritable quart pilar de l’Estat del Benestar, amb un finançament digne”, afirma Campuzano.

Amb l’informe a la mà, Dincat i Granés Fundació esperen combatre el desconeixement que hi ha, encara avui, entorn les persones amb discapacitat intel·lectual, així com les discriminacions i els prejudicis que impedeixen al col·lectiu exercir els seus drets. Per tot plegat, el sector exigeix  el compromís del conjunt de la societat, tant ciutadania, com empreses i autoritats, per treballar plegats en construir un país més just i igualitari, on totes les persones hi tinguin cabuda.

El dia 21 de setembre es farà a Girona una taula rodona amb Carles Campuzano, director de Dincat; Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació; Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies; Ariadna Fitó, autora/coordinadora de l’Informe; Hermínia Ordeix, membre de la Junta Directiva de Dincat Comissió Girona; i Marta Ferres i Dionisio Lozano, testimonis en primera persona. La taula serà moderada per la periodista Marta Espar.

 

Descarrega la nota de premsa

• Les escoles d’educació especial -57 d’elles representades per Dincat- asseguren haver-se sentit excloses en tot el procés i reclamen un major reconeixement, tenint en compte que representen l’expertesa i professionalitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials

• La representant del sector demana un co-lideratge clar entre el Departament d’Educació i el sector per fer front a les dificultats i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius

• El sector celebra que aquest curs, finalment i tal com havia reclamat, comencin a funcionar per primera vegada i de forma oficial 28 Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos per a la inclusió (CEEPSIR)

2 de setembre de 2022. Més de 8.000 alumnes amb necessitats educatives especials ompliran les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya a partir de dilluns sense haver-se culminat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva que s’arrossega des de fa ja 5 anys.

Dincat, que representa un total de 57 d’aquests centres a Catalunya,  espera que es continuï impulsant la transformació cap a un sistema educatiu més inclusiu i reivindica, una vegada més, el paper de les escoles d’educació especial com a actors fonamentals en aquest procés, que suposa un pas molt important en la millora de l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Les escoles d’educació especial són recursos essencials per la inclusió dels alumnes que atenen i, al mateix temps, són el principal instrument per acompanyar les escoles ordinàries en la creació de recursos per a la inclusió educativa.

En aquest sentit, les escoles d’educació especial asseguren que s’han sentit excloses del desplegament del Decret i reclamen un major protagonisme, tenint en compte que representen l’expertesa i professionalitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, d’altra banda, el sector celebra que aquest curs, finalment i tal com havia reclamat, comencin a funcionar per primera vegada i de forma oficial 28 Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos per a la inclusió (CEEPSIR) i s’hagi convocat la Taula de participació de l’educació inclusiva, de la qual forma part Dincat.

“És un bon primer pas amb relació a tot allò que estem reclamant des de fa més de 5 anys. Tanmateix, ara, esperem que aquestes dues iniciatives tinguin un seguiment i un impacte real i considerable en les pràctiques, cultures i polítiques educatives”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

A banda d’aquest reconeixement cap a la tasca que fan els centres d’educació especial i els seus professionals, Dincat reclama un co-lideratge clar entre el Departament d’Educació i el sector per fer front a les dificultats i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius, amb orientacions i respostes clares davant els nous reptes.

Així mateix, entre les principals demandes del sector, destaca també la necessitat de revisar i adaptar les ràtios d’alumnat i professorat als centres, per tal que s’adeqüin a la realitat actual; respondre a les necessitats relacionades a la salut mental de l’alumnat; i  actualitzar la normativa vigent per respondre a la realitat actual dels centres.

 

Descarrega la nota de premsa

• A través d’aquest conveni, Dincat impartirà formacions amb la finalitat de compartir coneixement pràctic en relació amb l’atenció i el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual en l’exercici de la seva capacitat jurídica
  
• El Col·legi, per la seva part, es compromet a la divulgació i promoció d’accions informatives i de sensibilització, vinculant-les a la Fundació Privada del Col·legi Notarial de Catalunya

 

Barcelona, 12 de juliol de 2022-. El Col·legi Notarial de Catalunya i Dincat, representant de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, han signat avui un acord de col·laboració amb l’objectiu de fomentar el coneixement del sector de la discapacitat intel·lectual. A més, el conveni també té com a finalitat informar les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament sobre les funcions i serveis dels notaris amb la finalitat que puguin exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions que la resta.

Aquest acord de col·laboració, que tindrà una vigència inicial de quatre anys, sorgeix arran de l’entrada en vigor de la llei estatal 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica i el Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, afirma que “aquest és l’inici d’una col·laboració en benefici de tots els ciutadans. Per al Notariat, donada la nostra funció, és fonamental estar en contacte permanent amb les entitats que treballen en el dia a dia de l’àmbit de la discapacitat i recollir les seves necessitats per a poder donar-los respostes jurídiques i un tracte adequat. I per a les persones del col·lectiu és important conèixer la figura del notari i els documents jurídics que els protegeixen a nivell personal i patrimonial”.

Carles Campuzano, director de Dincat, destaca la importància de “crear complicitats amb una entitat com el Col·legi, amb la voluntat de treballar conjuntament en la garantia dels drets fonamentals en relació a l’àmbit jurídic de les persones del col·lectiu que representem i les seves famílies”.

La primera col·laboració en el marc del conveni tindrà lloc aquesta mateixa tarda, amb una sessió de formació online sobre l’atenció i suport a les persones amb discapacitat intel·lectual en l’exercici de la seva capacitat jurídica, impartida per Dincat, dirigida a notaris, operadors jurídics i entitats implicades en l’àmbit de la discapacitat, amb la finalitat de proporcionar-los, des d’un punt de vista pràctic, recomanacions en relació a l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com el desenvolupament i suport en la presa de decisions. Les formacions tindran una durada d’una hora i mitja, aproximadament, i estaran impartides per un professional del sector.

A més, també es durà a terme l’elaboració d’un document de lectura fàcil dirigit a les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament per a proporcionar-los informació sobre la figura del notari, les seves funcions i quins són els seus drets en el moment de formalitzar qualsevol actuació de tipus jurídic: testaments, compravendes, capítols matrimonials o atorgar un poder. De la mateixa forma, també s’elaborarà un document dirigit als notaris amb alguns suggeriments per a oferir suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament en el moment d’acudir a la notaria.

El Col·legi, per part seva, es compromet a la divulgació i promoció d’accions informatives i de sensibilització, vinculant-les, quan sigui oportú, a la Fundació Privada del Col·legi Notarial de Catalunya, entitat sense ànim de lucre que té com a principal objectiu social donar ajuda i suport a col·lectius desfavorits i vulnerables.

A més, totes dues parts duran a terme un seguiment conjunt de la implantació de la normativa civil vigent a cada moment, en aquells àmbits que afectin les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament, amb la finalitat d’adaptar el conveni al marc legislatiu corresponent.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La decisió dona legitimitat a un estatus diferenciat que atorga més protecció i suport als centres especials que ocupen al col·lectiu amb més dificultats d’accedir al mercat de treball

Dimecres, 1 de juny de 2022. – Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, valora molt positivament la decisió del Tribunal Suprem que legitima l’establiment d’un tracte diferenciat entre els Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social i aquells privats amb ànim de lucre. En concret, el màxim òrgan judicial ha desestimat el recurs de cassació interposat per la Confederació Nacional de Centres Especials de Treball (Conacee) davant la sentència de l’Audiència Nacional que el 2019 es va pronunciar a favor de la legalitat del conveni col·lectiu del sector, recolzant plenament el tracte diferenciat.

Els CET d’iniciativa social i sense ànim de lucre són aquells que ocupen al col·lectiu amb més dificultats d’accedir al mercat de treball. Per aquest motiu, aquesta decisió suposa un pas endavant molt important, ja que consolida i estableix legitimitat a un estatus diferenciat que promou i afavoreix la iniciativa social atorgant a aquests CET més protecció i suport. Amb aquesta distinció, per tant, s’estableixen diferències que afavoreixen la iniciativa social a l’hora, per exemple, d’assignar subvencions o d’atorgar contractes reservats per part de les administracions públiques, promovent, així, la preservació i garantia de la viabilitat d’aquests centres, reconeixent-los com a instruments clau per afavorir i promoure l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual.

“Estem satisfets amb la decisió del Suprem, ja que no podia ser d’una altra manera. El tractament diferenciat està més que justificat; no té sentit que es reguli de la mateixa manera un CET mercantil, amb finalitats de lucre clares, que un CET que prioritza, per sobre de tot, la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat que més dificultats tenen per trobar feina i que, per tant, contracta i dona oportunitats a perfils amb més necessitats de suport”, opina Carles Campuzano director de Dincat.

Per a Dincat, aquesta notícia suposa, també, una nova oportunitat per a fer incidència a escala catalana. En aquest sentit, la federació fa temps que reclama a la Generalitat la creació d’una categoria diferenciada i unes exigències d’acreditació específiques amb relació a la subcategorització de CET d’Iniciativa Social en el Registre de centres especials de treball.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament alerta que només 1 de cada 5 persones del col·lectiu en actiu té feina en aquest moment.
  
• La federació posa damunt la taula prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general.

• Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, garantir la viabilitat dels Centres Especials de Treball d’iniciativa social i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector.

 

Divendres, 29 d’abril de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, reclama, una vegada més, la necessitat d’impulsar un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i, per fer-ho, demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general. La federació fa aquesta crida en el marc del Dia Internacional del Treballador, que se celebra aquest proper diumenge, alertant que només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina en aquest moment.

Les dades de l’estadística anual sobre l’ocupació de les persones amb discapacitat de l’INE són clares i mostren una baixada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. En concret, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 28,3%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 76,1%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 17,6%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 64,3%. Aquestes dades mostren una baixa presència en el mercat laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, fet que preocupa molt el col·lectiu, tenint en compte que el treball és un dels principals mecanismes d’inclusió social.

D’altra banda, i segons l’informe ODISMET 6 (2020), les persones amb discapacitat intel·lectual perceben de mitjana un salari brut anual que no arriba al 50% del que cobra una persona sense discapacitat de mitjana, evidenciant-se així, també, la bretxa salarial existent.

Per a poder revertir aquesta situació i amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, Dincat va publicar el 2021 l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, elaborat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB). El document aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral, que parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

“Les xifres demostren una bretxa abismal entre les oportunitats laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual i aquelles sense discapacitat que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que Dincat assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que treballin en un Centre Especial de Treball o a l’empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa els ajuts per a la contractació. Al mateix temps, la federació reclama augmentar l’actual quota del 2% de reserva de llocs de treball prevista legalment fins a un 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, les quals només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva, entre d’altres estratègies per a fomentar la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a subvencionar el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat; establir els canvis en matèria de seguretat social per garantir l’accés a la jubilació anticipada, atenent a que les persones amb discapacitat d’especials dificultats envelleixen prematurament i per tant, tenen moltes més dificultats d’accedir i mantenir-se al mercat laboral al llarg de la seva vida; a més, cal vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta, entre d’altres.

Per tot plegat, Dincat insisteix en la importància de constituir espais de treball i diàleg entre el sector i l’administració pública, per construir un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible, que dignifiqui la vida del col·lectiu. Amb aquest objectiu, la federació organitza el pròxim dimarts, 3 de maig, el webinar “El dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual”, coincidint, també, amb el Dia Nacional de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. Aquest acte comptarà amb la participació de Stefan Trömel, especialista Senior en Discapacitat de l’Organizació Internacional del Traball (OIT), i ex Director del Foro Europeo de Discapacidad; i diferents Portaveus dels grups parlamentaris en la Comissió d’Empresa i Treball.

 

Descarrega la nota de premsa

• Dincat, representant del col·lectiu a Catalunya, alerta que els llibres i textos adaptats representen només el 0,35% del total d’exemplars a les biblioteques catalanes

• En el marc de la celebració de Sant Jordi, el col·lectiu reivindica una diada més inclusiva, i fa una crida a l’administració per fomentar l’accessibilitat cognitiva i apostar per la publicació de més llibres en lectura fàcil, també per a adults

Dijous, 21 d’abril de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual  i del desenvolupament a Catalunya, reclama augmentar el nombre d’exemplars de llibres en lectura fàcil, també per adults, a les biblioteques públiques de Catalunya. En aquest sentit, la federació afirma que actualment hi ha 42.244 llibres de lectura fàcil a les biblioteques catalanes, que representen només el 0,35% del total. Aquesta xifra és molt baixa tenint en compte que, segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, el 30% de la població al territori té problemes de comprensió lectora i, per tant, es podrien beneficiar d’aquest tipus de llibres i textos adaptats.

D’altra banda, i en el marc de la celebració de Sant Jordi, Dincat fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada més inclusiva.

A través d’un manifest, la federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), el mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones adultes amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils, per la manca de publicacions de les novel·les en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’acord amb la seva edat.

Dincat aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa.

• Dincat alerta del gran nombre de queixes rebudes davant d’un examen que no era accessible cognitivament i incloïa preguntes que no apareixien al temari, entre d’altres

• Només han superat la primera prova 134 persones, i, en tractar-se d’una fase eliminatòria, es preveu que no serà possible cobrir les 151 places reservades pel col·lectiu

• La federació lamenta que, tot i els intents d’establir una col·laboració conjunta per atorgar-los assessorament, l’administració no ha obert cap espai de diàleg per escoltar les seves recomanacions, impedint la possibilitat de fer la incidència necessària perquè les proves fossin adequades a les capacitats del col·lectiu

Dimarts, 5 d’abril de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta del gran nombre de queixes i incidències que ha recollit per part de persones amb discapacitat intel·lectual, els seus familiars i professionals del sector, amb relació al procés selectiu, l’examen i primers resultats de la primera prova de la convocatòria 240 cos subaltern reservada a persones amb discapacitat intel·lectual de la Generalitat de Catalunya.

En concret, el col·lectiu denuncia que l’examen – que va tenir lloc el passat 18 de desembre de 2021- incloïa preguntes que no apareixien al temari adaptat que s’havia elaborat conjuntament amb la Federació, no s’ajustava a les normes de lectura fàcil i incorporava una prova que descomptava les respostes errònies, entre d’altres. A més a més, les proves no segueixen els documents de recomanació elaborats pel sector com el Protocol per a Administracions Públiques convocants d’Oposicions Específiques per a Persones amb Discapacitat de Plena Inclusión i que Dincat havia traslladat a la Direcció General de Funció Pública de cara a l’elaboració de l’examen.

Un cop celebrat l’examen, Dincat va traslladar un informe a la Generalitat amb les incidències recollides i les recomanacions amb l’objectiu que aquesta obrís un canal de comunicació que permetés treballar conjuntament en la millora dels processos selectius adaptats. Tanmateix, i malauradament, l’administració no ha donat resposta a cap de les peticions del sector.

Les dificultats recollides en l’informe s’han traduït en el fet que, en l’actualitat, només han superat la prova 134 persones. En tractar-se d’una prova eliminatòria, ja és segur que no serà possible cobrir les 151 places reservades pel col·lectiu, un fet injustificable davant les dificultats d’inserció laboral del col·lectiu. De fet, la xifra d’aquells que superin la prova encara podria reduir-se més, ja que encara falta que es publiquin els resultats de les altres dues proves restants, una d’elles també eliminatòria.

Dincat lamenta que, tot i que en el moment en què es va obrir la convocatòria l’any 2019, sí que van ser partícips de l’elaboració del temari, des d’aleshores, la voluntat per part de l’administració per treballar el procés conjuntament ha estat nul·la. “Estem indignats. Al llarg de pràcticament dos anys hem estat insistint en la necessitat de coordinar-nos per a poder garantir un examen en condicions per a les persones amb discapacitat intel·lectual i, malauradament, no hem estat escoltats. Ni s’han seguit les nostres recomanacions, ni s’ha obert un espai de col·laboració que ens permetés incidir en aquelles qüestions rellevants com seria lògic i, encara més, tenint en compte que es tracta de les primeres oposicions reservades al col·lectiu”, lamenta Carles Campuzano, director de Dincat. De fet, la federació explica que davant la falta d’interès de l’administració per col·laborar amb el sector i en veure les diferents barreres identificades en la convocatòria, va demanar reunions amb el departament corresponent i va enviar un informe tècnic per exposar la necessitat de reconduir alguns aspectes i, aquesta, encara avui no els ha donat resposta.

A banda de les barreres per aprovar l’examen, les persones opositores, com tot el sector, consideren injustificable la lentitud en tot el procés, tenint en compte que la convocatòria es va obrir el 2019, l’examen es va celebrar a finals del 2021 i, encara avui, no s’han publicat els resultats complets de la prova. Una prova que es troba allunyada de les recomanacions fetes pel sector.

Davant aquesta situació, Dincat ha obert un espai de recollida de queixes i reclamacions a la seva web, amb l’objectiu de monitoritzar-les, valorar-les i traslladar-les a la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Les federacions Dincat, ECOM, CCPC, FEPCCAT i AMMFEINA s’uneixen per reclamar un increment immediat dels mòduls i tarifes dels serveis per a poder fer front a una dècada de retallades i congelacions i a l’augment de costos dels últims anys
  
• Garantir una atenció basada en la qualitat, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats, són les prioritats del sector

Dilluns, 28 de març del 2022.- Diferents representants del sector de la discapacitat intel·lectual i física a Catalunya, la paràlisi cerebral i la salut mental, Dincat, ECOM, CCPC, FEPCCAT i AMMFEINA alerten al Govern de la Generalitat que l’actual finançament dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de la Cartera de Serveis Socials és del tot insuficient i, en cap cas, respon a les necessitats del col·lectiu. A més, denuncien el no compliment dels compromisos de l’administració i la impossibilitat de millorar les condicions laborals dels professionals, un greuge comparatiu amb els que desenvolupen les mateixes tasques en serveis de titularitat pública, fent realment difícil la seva permanència a l’entitat cercant salaris més dignes.

Una vegada més, el sector es veu obligat a insistir en la urgència d’augmentar els mòduls i tarifes dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.

Fa temps que el sector denuncia l’infrafinançament que pateix, d’una banda, a conseqüència d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, per l’augment acumulat dels costos i a un increment molt significatiu del cost de la vida. Pel període 2019-2021, sota el paraigua de La Confederació, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja dos anys i, si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients –en total, d’un 3,8% de mitjana – i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern. Faltant als compromisos adquirits, l’any 2021 no es va aprovar l’increment acordat i tampoc sembla que s’hagi de complir amb el previst per al 2022, ja que els pressupostos d’enguany de la Generalitat no permeten entreveure cap voluntat de revertir la situació i perpetuen l’infrafinançament dels serveis socials. La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és, per tant, cada cop més elevada, fet que la situació repercuteix de manera directa en la qualitat dels serveis i en conseqüència en l’atenció de les persones usuàries.
D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa i un de gestió delegada, és a dir concertat amb la Generalitat de Catalunya amb una entitat del Tercer Sector Social, és del 32% per realitzar la mateixa tasca.

Per tot plegat, el sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA