NP| El sector de la discapacitat intel·lectual s’indigna davant l’acord de pressupostos d’ERC i PSC

  • Dincat, la representant del col·lectiu a Catalunya, titlla de manca de compromís polític la proposta d’augmentar en tan sols un 5% els mòduls i tarifes de la Cartera de Serveis Socials.
  • Reclamen que es rectifiqui i s’augmenti fins a un 30% el finançament per a poder dignificar els serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, mantenir la seva qualitat de vida, establir unes condicions laborals dignes per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats.

Divendres, 1 de març de 2024. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, mostra la seva indignació davant l’acord de pressupostos entre ERC i PSC anunciat aquesta setmana. En concret, el col·lectiu titlla de vergonyós l’augment en només un 5% dels mòduls i tarifes dels serveis socials, després d’haver traslladat en innumerables ocasions al Departament de Drets Socials i als diferents partits polítics la situació límit que travessa el Sector i la necessitat urgent d’augmentar el finançament dels serveis que presten, almenys en un 30%. Un augment del tot necessari per dignificar els serveis, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes condicions laborals dignes per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats.

Fa temps que les entitats del sector denuncien l’infrafinançament que pateixen, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, de l’augment acumulat dels costos i a l’increment significatiu del cost de la vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació dels últims anys. De fet, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, fet que escanya les entitats i impossibilita dignificar les condicions laborals de les persones treballadores. 

“És esgotador reivindicar any rere any la mateixa necessitat i que la situació encara no s’hagi revertit. Quan sortim dels despatxos, ho fem amb el convenciment que els nostres interlocutors, no només entenen, sinó que comparteixen la urgència i necessitat de les nostres demandes, però a l’hora de la veritat, quan toca fer polítiques i dotar pressupostos al respecte, es tornen a desentendre”, assegura Víctor Galmés, director de Dincat. “Exigim que es rectifiqui, i que el finançament digne d’aquests serveis sigui una prioritat en els pressupostos d’enguany”, afegeix.

Una de les grans lluites per les quals Dincat fa anys que exigeix al Govern de la Generalitat augmentar els mòduls i tarifes és la necessitat d’oferir unes condicions laborals dignes, a l’altura del compromís i professionalitat dels treballadors i treballadores de les entitats del sector. A dia d’avui, la diferència salarial entre els professionals d’un servei en àmbits com la Salut o l’Educació i els que treballen en l’àmbit de serveis socials d’atenció a les persones amb discapacitat és, en molts casos, de més del 30% per realitzar les mateixes tasques. Una bretxa salarial injustificable que provoca fuga de talent i inestabilitat a les plantilles i que, malauradament, afecta al servei a les persones, i que, sense un finançament adequat, les entitats no poden revertir.

A més, cal considerar que els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual són al llarg de tota la vida i és importantíssim tenir la màxima estabilitat en les plantilles per garantir la continuïtat i proximitat en l’atenció que es mereixen. Aquest aspecte s’està perdent i arribant a un punt de no retorn.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA