NP| El sector de la discapacitat i la salut mental s’indigna davant l’insuficient increment de les tarifes per a serveis residencials

  • L’augment de la dotació aprovada pel Govern de la Generalitat per a aquests recursos, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i queda molt lluny de les necessitats expressades pel sector que son del 9%

  • El col·lectiu denuncia la falta de compromís de l’administració pública i urgeix l’Administració a complir amb l’acord de constituir una Taula de Diàleg per negociar aquests increments

  • El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta essent precisament els serveis residencials els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19.

19 de novembre de 2020. Representants del sector de la discapacitat i la salut mental a Catalunya, Dincat, ACCP (Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya), i AMMFEINA, alerten conjuntament que l’augment de tarifes dels serveis residencials d’atenció a la discapacitat i la salut mental aprovat per la Generalitat de Catalunya queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu i és clarament insuficient.

En aquest sentit, les entitats del sector expressen la seva decepció pel que fa a la falta de compromís del Govern que, des de fa més d’un any, s’havia compromès a constituir una taula de Diàleg amb la participació directa de les entitats del col·lectiu, per aconseguir un augment de tarifes adequat pels serveis socials que presten. Tanmateix, l’administració pública no només ha incomplert aquest acord, sinó que ha determinat un petit augment de la tarifa d’un 1,2% pels serveis residencials, el que suposa molt menys del que havia promès en un primer moment (2,5%), que ja quedava lluny de les demandes expressades pel sector (9%), que busquen revertir la situació precària en la qual es troba immers des de fa una dècada (la Dècada Perduda).

El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta del Govern amb relació als serveis residencials, essent, precisament aquests, les entitats que els gestionen i els professionals que hi treballen els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19. Cal remarcar l’excel·lent i essencial tasca dels professionals d’aquests serveis i recordar el gran sobreesforç físic i emocional que van fer durant la primera onada de la pandèmia, gràcies al qual es van aconseguir pal·liar en gran mesura els efectes d’aquesta, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests.

El col·lectiu considera també insuficients els increments de tarifes que han rebut altres serveis socials com els d’atenció diürna, serveis tutelars o els CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç). En aquest cas, els increments almenys responen als compromisos del Govern pel 2020, però en cap cas permeten recuperar la dècada perduda per la congelació de tarifes.

Aquesta situació se suma als sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats del sector de la discapacitat i agreuja, encara més, la realitat precària que travessen les entitats del col·lectiu. En aquest sentit, el sector encara resta a l’espera que es concreti el compromís de la convocatòria que permeti cobrir els sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros, i que van avançar les entitats que atenen a persones amb discapacitat a Catalunya.

El col·lectiu espera que la nova cúpula del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, designada aquesta mateixa setmana, tingui en compte aquestes demandes i pugui revertir aquesta situació el més aviat possible.

Descarrega la nota de premsa

 

 

 

Dincat denuncia esperes de fins a 10 anys per accedir a un habitatge per persones amb discapacitat intel·lectual

  • Més de 3.250 persones amb discapacitat s’acumulen a la llarga llista d’espera per obtenir una plaça residencial on poder viure
  • Les famílies del col·lectiu asseguren trobar-se en una situació límit i demanen el compromís del Govern per resoldre aquesta problemàtica
  • La definició d’un pla d’acció, la revisió  i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació són algunes de les principals demandes del col·lectiu

Dimarts 27 d’octubre de 2020.- Dincat, representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l’administració pública una resposta urgent a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, l’organització assegura que el sistema actual està molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com determina i exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya  resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys. El sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa a les famílies del col·lectiu.

“Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exigeix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat.

Davant aquesta problemàtica, Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats. D’altra banda, el col·lectiu reclama que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

Tanmateix, les mancances en les polítiques d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual va molt més enllà. Un exemple és el fet que no es contempli en els habitatges de protecció oficial un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, el col·lectiu manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible.

Per poder fer front a aquesta situació i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual, Dincat reclama a l’administració publica la creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector.

Descarrega la nota de premsa

Dincat reclama al Govern de l’Estat una reforma eficient del codi civil sobre la capacitat jurídica amb garanties per a les persones amb discapacitat intel·lectual

  • La representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya ha presentat les seves esmenes en relació a la reforma i ha iniciat un seguit de trobades amb els principals partits polítics parlamentaris
  • El col·lectiu demana acompanyar la futura llei dels mecanismes necessaris per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre decisions segons la seva voluntat i preferències evitant que pateixin cap tipus d’abús

Dijous, 15 d’octubre de 2020.- Dincat, representant del col·lectiu de les persones amb discapacitat Intel·lectual a Catalunya, demana al Govern de Madrid i a tots els partits polítics amb representació al Congrés que es replantegi la reforma del codi civil en relació a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, tenint en compte les seves propostes per tal que la futura llei sigui eficaç i s’adapti al col·lectiu. Per aquest motiu, i amb el desig de ser escoltats per a poder desenvolupar la reforma amb garanties, Dincat ha presentat les seves esmenes i ha iniciat un seguit de trobades amb representants polítics dels principals partits parlamentaris.

Dincat valora molt positivament aquest projecte de llei, que contempla passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre les seves pròpies decisions com, per exemple, el lloc on volen viure o, fins i tot, la seva orientació sexual. Una reforma que, per Dincat, suposa un pas endavant que ens encamina i alinea amb la convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, empoderant-les cada vegada més.

Tanmateix, des de Dincat, es considera que cal impulsar de forma eficient la reforma, tenint en compte les necessitats de suport de totes i cada una de les persones i oferint, també a famílies i entitats, tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat. D’una banda, és molt important que la futura llei posi a l’abast els mecanismes necessaris per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual que ho necessitin puguin prendre decisions segons la seva voluntat, desitjos i preferències amb les garanties necessàries per evitar que pateixin cap tipus d’abús. De la mateixa manera, Dincat considera imprescindible acompanyar la llei d’una dotació econòmica suficient i dels recursos necessaris que evitin el col·lapse dels jutjats i, per tant, llargs retards en la tramitació dels assumptes de les persones amb discapacitat intel·lectual.  

Aquesta reforma de la llei estatal s’està treballant al mateix temps, i paral·lelament, a la reforma del Codi Civil Català que, a dia d’avui, es troba en ple procés participatiu ciutadà. En aquest sentit, Dincat considera imprescindible que la reforma estatal no impedeixi dur a terme les modificacions que previsiblement es produiran en aquesta mateixa matèria en el Codi Civil Català.  

Descarrega la nota de premsa.

NP| La Unió i Dincat sumen forces amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies

Barcelona, 8 d’octubre de 2020-. Dincat, representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i La Unió Catalana d’Hospitals, associació d’entitats sanitàries i socials, han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de compartir coneixements i establir sinèrgies entre els diferents operadors tant de l’àmbit sanitari com de l’àmbit social per tal de millorar i dignificar l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Manuel Palou, President de Dincat, i Enric Mangas, president de La Unió, han estat els encarregats de signar el conveni.

Aquest acord, que neix a partir de l’experiència i aprenentatges que ha significat la pandèmia de la Covid-19,  suposa el punt de partida per desenvolupar un marc de treball conjunt per a la dignificació del sector, la sostenibilitat de les empreses i entitats que el conformen, així com per millorar  el suport sanitari a centres residencials, facilitant el treball en xarxa dels diferents operadors de cada territori.

L’acord posa especial èmfasi en la importància de compartir recursos a través de sessions tècniques o formacions, així com de millorar el model d’atenció establint estratègies preventives i de promoció de l’autonomia personal des d’una integració efectiva dels serveis sanitaris i socials, des del respecte a la diversitat, i des del compromís social de les entitats. Millorar el finançament del sector per dignificar-lo, promoure projectes de partenariat i compartir coneixement i bones pràctiques, són, entre d’altres objectius d’aquest acord de col·laboració.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Els Centres d’Educació Especial obriran les portes dilluns enmig de la incertesa i preocupació de professionals i famílies

  • Dincat, que representa un total de 60 d’aquests centres a Catalunya, lamenta que prop de 7.300 alumnes amb necessitats educatives especials comencin el curs sense comptar amb un pla concret i específic que garanteixi els recursos suficients i el bon funcionament d’aquests centres
  • Tot i la lenta resposta de l’administració pública, Dincat celebra que finalment es consideri les escoles d’educació especial un servei essencial, de manera que es preveu la continuïtat de la seva activitat davant de possibles nous confinaments

  • Actualment, les escoles d’educació especial estan a l’espera de que el Departament d’Educació atengui la demanda pel que fa a la dotació extraordinària de plantilla, de la proposta entorn la connectivitat digital i dels sobre costos d’equips de protecció i neteja dels centres

Barcelona, 10 de setembre de 2020. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, lamenta que,aquest dilluns, aproximadament 7.300 alumnes amb necessitats educatives especials ompliran les aules dels centres d’educació especial sense les concrecions necessàries que garanteixin els recursos suficients i el bon funcionament dels centres. Tanmateix, l’organització aplaudeix  la decisió de considerar les escoles d’educació especial com un servei essencial, de manera que es preveu la continuïtat de la seva activitat davant de possibles nous confinaments provocats per la Covid-19. De la mateixa manera, Dincat celebra que, després de setmanes de converses amb l’administració pública, iniciades arran que l’organització hagi reclamat que s’escoltés al col·lectiu, el Departament d’Educació s’hagi compromès a revisar de nou les seves demandes.

Tot i això, les solucions no arriben a temps i, tant l’alumnat i les seves famílies, com els equips directius i les professionals dels centres, han manifestat la seva preocupació davant la incertesa de com es desenvoluparà el curs escolar.

 “Portem mesos reclamant un pla específic i realista que no ha arribat a temps. El Departament ens mostra bones intencions però no és suficient. Ens calen protocols clars, criteris justos i recursos dignes”,explica Mariona Torredemer, representant de les Escoles d’Educació Especial a Dincat, que representa un total de 60 centres a Catalunya. “Desitgem que el Departament compleixi amb la seva paraula i rectifiqui en relació amb algunes de les seves decisions”, afegeix.

D’una banda, els Centres d’Educació Especial necessiten entrar en la mesura de la dotació extraordinària de plantilla que el Departament es va comprometre a implementar. Cal tenir en compte que la infraestructura de la majoria d’aquests centres és petita i això obliga a haver de redistribuir l’alumnat per poder mantenir la distància de seguretat, fent imprescindible comptar amb més recursos humans. “Aquesta exclusió de l’increment de plantilla en un curs tan complex com aquest agreuja encara més la problemàtica d’aquests centres, que porten anys demanant una revisió de l’ordre de ràtios per ajustar-la als nous perfils que presenta l’alumnat”, assegura Torredemer.

D’altra banda, el col·lectiu demana que se l’inclogui també en el projecte entorn la transformació i connectivitat digital, del qual va ser exclòs, a pesar que la bretxa digital és present també entre l’alumnat amb necessitats educatives especials. “És realment preocupant. Aquesta decisió té conseqüències molt greus pel que fa a la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual a la societat. No fa més que deixar-les enrere”, diu Torredemer.

Dincat reclama també que es doni una resposta clara pel que fa al funcionament de l’escolarització compartida o els CEEPSIR (que realitzen la tasca de suport a la inclusió als centres ordinaris). La modalitat d’escola compartida, que permet assistir de forma alterna a una escola ordinària i a una escola d’educació especial, és una de les principals claus d’inclusió de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, Dincat alerta de la importància de no tornar enrere i continuar apostant per un sistema més inclusiu, més obert i col·laboratiu. “En definitiva, estem preocupats i, tot i comprendre que la situació és complexa, cal tenir coneixement de la realitat del nostre col·lectiu per a una reobertura de les escoles acompanyada i segura”, diu Torredemer.

D’altra banda, tampoc s’han concretat directrius sobre el transport, ni la demanda de més monitors i monitores de menjador i esbarjo, així com sobre en quina mesura es farà efectiva la compensació dels sobre costos derivats de la Covid-19, relatius a la compra d’equips de protecció o a l’increment de la despesa en neteja i desinfecció.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Dincat reclama un pla de conciliació per Covid-19 digne pels familiars de les persones amb discapacitat intel·lectual

  • L’organització recorda a l’administració pública que moltes persones amb discapacitat necessiten, independentment de la seva edat, el suport d’un familiar en cas de romandre confinats per un possible contagi

3 de setembre de 2020.- Dincat, representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, demana a l’administració pública, una vegada més, que no deixi de banda les persones i familiars del sector i concreti ajudes, com un permís laboral retribuït, que permetin conciliar a les persones que s’hagin de quedar a casa cuidant familiars dependents en aïllament.

Són moltes les persones del sector, independentment de la seva edat, que necessiten atenció i suport al llarg del dia i que, en cas de romandre confinats per un possible contagi i no poder assistir als seus centres de treball o serveis de dia, necessiten el suport d’un familiar a càrrec. És per aquest motiu que, des de Dincat, es reclama que es tingui en compte aquesta situació i es defineixi un pla de conciliació adequat i digne per aquests familiars.

El Govern de l’Estat ha decidit prorrogar el programa “Em Cuida” que permet als treballadors demanar una reducció de jornada de fins al 100% per poder fer-se càrrec de responsabilitats familiars. Tanmateix, la reducció és proporcional al sou i algú que necessiti una reducció del 100% passaria a no cobrar res.  Per aquest motiu, Dincat considera imprescindible definir una ajuda en format de permís retribuït pels familiars que hagin de tenir cura d’una persona amb discapacitat i no puguin accedir als seus centres de treball o, en cas de poder teletreballar, pateixin una sobrecàrrega inassumible.

“Cal resoldre aquesta qüestió immediatament i aportar solucions eficaces i justes a aquells familiars que s’han de fer càrrec d’una persona amb grau de dependència. No es poden repetir els mateixos errors”, diu Carles Campuzano, director de Dincat. Els familiars del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual ja es van manifestar indignats en haver-se sentit del tot desemparats durant la passada primavera. Per aquest motiu, Dincat considera urgent i de vital importància estar preparats per protegir els familiars d’aquestes persones i evitar que es tornin a trobar en la mateixa situació.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Dincat i ECOM consideren insuficient el pla de xoc del Govern per protegir els centres residencials i d’atenció diürna

  • Com a representants del sector de la discapacitat intel·lectual i la discapacitat física a Catalunya, respectivament, les dues organitzacions afirmen que l’augment de tarifes dels serveis socials d’atenció a la discapacitat aprovat per l’administració pública queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu

  • L’augment de les tarifes aprovat pel Govern de la Generalitat només cobreix entre el 16% i el 36% de la despesa real que implica la gestió de la Covid-19 pels serveis d’atenció a persones del sector
  • La pèrdua d’ingressos i els sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats dels sectors de la discapacitat intel·lectual i la discapacitat física és molt elevada  pel que Dincat i ECOM alerten de la greu situació que encaren les entitats si el Govern no pren mesures valentes i responsables

Segueix llegint

NP|Dincat i la Fundació Institut Social Partners celebren la inclusió dels treballadors de residències per a persones amb discapacitat a l’assegurança solidària d’UNESPA

  • Les dues organitzacions socials van impulsar una petició amb més de 1.200 adhesions, així com converses amb UNESPA, per tal que l’assegurança dotada d’un fons solidari de 37 milions d’euros tingués en compte, també, el col·lectiu de la discapacitat
  • L’objectiu del fons ha estat la creació d’una assegurança col·lectiva amb capacitat per poder indemnitzar la mort per causa directa de la Covid-19 o l’hospitalització dels professionals contagiats

Segueix llegint

Dincat, AMMFEINA i Aprenem reben el premi #FPCAT pel projecte d’acreditació de competències a través de l’experiència laboral en CET o empreses d’inserció

El passat dimecres 15 de juliol, les associacions Dincat, AMMFEINA i Aprenem van rebre el premi #FPCAT en la categoria ‘Bones pràctiques a empreses i altres entitats’, pel projecte pioner d’acreditació de competències a través de l’experiència laboral en CET o empreses d’inserció.

En un acte en format telemàtic, organitzat pel Consell Català de Formació Professional i presidit pel conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el conseller de Treball, Chakir El Homrani, 14 empreses, entitats i professionals van ser premiades per les seves contribucions significatives a la construcció d’una formació professional de qualitat a Catalunya.

Segueix llegint

NP|El col·lectiu de la discapacitat intel·lectual reclama ser escoltat a l’hora de revisar el model d’autonomia i atenció a les persones

  • Dincat, representant del sector a Catalunya, valora positivament la creació d’una taula d’experts però considera imprescindible fer partícips a entitats, persones i famílies per definir un model que estigui a l’altura

Dijous, 2 de juliol de 2020.- Dincat, representant del sector de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya, valora positivament la creació de la taula d’experts que ha posat en marxa el Govern per revisar el model d’autonomia i d’atenció a les persones. Tanmateix, l’organització alerta que la taula està creada específicament per experts i acadèmics i que, per poder anar en la direcció correcte, és necessari comptar amb les entitats del sector, així com amb el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

“Esperem que els experts, entre els que ens satisfà veure-hi professionals d’altura també amb relació al nostre sector, no oblidin comptar amb l’experiència del col·lectiu directament implicat i el faci partícip en la creació del nou model”, demana Carles Campuzano, director de Dincat. “Com demanem sempre i recordant la fonamental expressió: res sobre nosaltres, sense nosaltres. Només d’aquesta manera es podrà definir un model que doni resposta a les necessitats específiques del sector i que garanteixi de forma tangible la protecció dels drets de les persones i famílies”.

Dincat ha reclamat en reiterades ocasions al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies repensar conjuntament els models d’atenció i suport dels diferents serveis i fer-ho tenint en compte la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. En aquest sentit, la crisi sanitària ha evidenciat, encara més, la necessitat urgent de reforçar el sistema d’atenció al col·lectiu, tant pel que fa als models d’atenció com al seu finançament, que arrossega una situació crítica des de fa més de 10 anys.

Descarrega la nota de premsa.