NP| Tres de cada quatre Centres Especials de Treball que ocupen persones amb trastorn mental i discapacitat intel·lectual van tancar el 2020 amb pèrdues

  • AMMFEINA i Dincat alerten que el 77,5% dels Centres Especials de Treball (CETs) sense afany de lucre que donen feina a persones amb especials dificultats van tancar l’any amb una facturació inferior a la prevista.

  • El context de crisi sanitària ha estat la gota que ha fet vessar el got per un sector abocat a la fragilitat econòmica per l’infrafinançament públic crònic. Una situació agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de la plantilla en només tres anys sense unes polítiques integrals.
  • El sector urgeix l’Administració a aprovar un pla de xoc que contempli un increment de la subvenció del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins al 75% i línies específiques d’inversió per frenar l’impacte de la situació actual i garantir la viabilitat dels CETs.

 

Barcelona, 7 de gener de 2021.- Un observatori realitzat per AMMFEINA, associació que treballa per la inclusió laboral de persones amb un problema de salut mental i Dincat, principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, entre les respectives entitats sòcies confirma l’impacte devastador de la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus en els Centres Especials de Treball d’iniciativa social. En concret, l’enquesta apunta que el 77,6% del CETs tancaran l’any econòmic per sota de la previsió que feien al gener.

El fort impacte de la pandèmia ha estat la gota que ha fet vessar el got per un sector que ja afrontava el 2020 en una situació de greu fragilitat econòmica. Les entitats socials que estan al capdavant han hagut de fer front a un llarg període d’infrafinançament, una situació agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de les plantilles en només tres anys, a conseqüència de les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) entre 2017 i 2019.

Del total d’entitats enquestades que reconeix acabar l’any amb pèrdues, el 67,7% fixa la caiguda de la facturació al voltant del 25% i la resta apunta que serà encara superior. “És una responsabilitat pública garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, dos col·lectius que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre del de la resta de població, i que tenen el dret, com tothom, a una vida laboral digna”, apunta el director de Dincat, Carles Campuzano.

El sector reclama un pla de xoc urgent

En aquest escenari, el sector de la discapacitat intel·lectual i la salut mental insten l’Administració a incrementar la dotació pressupostària per no agreujar les conseqüències de la crisi sobre dos grups de població especialment vulnerables. Alhora, l’urgeixen a dissenyar un pla de xoc que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social i aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social.

“Només així, amb mesures que blindin l’ocupació dels CETs, es podrà garantir que aquests centres compleixin amb la missió amb què es van crear i que malgrat tinguin, com qualsevol empresa, una finalitat productiva preservin la seva funció social i serveixin per garantir un lloc de treball remunerat a persones que d’altra manera tindrien moltes dificultats per treballar”, apunta el president d’AMMFEINA, Francisco Villegas.

El pla de xoc urgent que reclama el sector haurà de contemplar necessàriament línies específiques d’inversió i millores en el finançament que permetin garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats, no només per frenar l’impacte de la situació actual, sinó pel dèficit estructural que pateix aquest àmbit des de fa anys. Un observatori elaborat recentment per Dincat i AMMFEINA constata que prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental ha perdut la feina a l’empresa ordinària a causa de la crisi del coronavirus. Aquesta realitat, i el fet que els CET hagin mantingut les seves plantilles a pesar de la situació de crisi, demostra que els llocs de feina que procuren aquests centres són més estables i, per aquest motiu, és de vital importància garantir la seva viabilitat.

L’any 2018, els 205 CET existents a Catalunya facilitaven ocupació a 16.333 persones amb discapacitat, de les quals 9.500 eren persones amb un trastorn de salut mental o amb discapacitat intel·lectual, els dos grups de població que de manera estructural registren taxes més baixes d’ocupació.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat signa un conveni amb el Govern per promoure unes eleccions accessibles per a les persones amb discapacitat intel·lectual el proper 14-F

  • L’objectiu de la representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència és facilitar la participació en igualtat de condicions per a tothom

Dimarts, 22 de desembre de 2020.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha signat un conveni de col·laboració amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de promoure unes eleccions al Parlament accessibles per a tothom de cara als pròxims comicis del 14 de febrer.

Amb aquest conveni, la Generalitat i Dincat es comprometen a treballar per facilitar la participació als comicis en igualtat de condicions de les persones amb discapacitat intel·lectual. L’objectiu és crear entorns accessibles i promoure l’accessibilitat cognitiva en totes les fases del procés electoral, facilitant-ne la comprensió ja sigui creant documents de lectura fàcil, utilitzant una senyalística accessible o fent pedagogia entre les persones implicades en el procés sobre com donar suport a persones amb discapacitat.

Carles Campuzano, director de Dincat, reivindica que “les persones amb discapacitat intel·lectual han de poder exercir amb totes les garanties el seu dret a vot, així com ho fa la resta de la societat i, encara avui i malauradament, falta molt a treballar en aquest sentit. És un deure de la societat i de l’administració pública garantir que tota persona que tingui la voluntat de votar, compti amb les eines, suports i recursos necessaris. Cal, per tant i com a punt de partida, que tota la informació electoral sigui de fàcil comprensió i s’eliminin urgentment totes les barreres d’accessibilitat cognitiva que puguin dificultar la participació del nostre col·lectiu”.

Per la seva banda, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha celebrat la signatura d’aquest conveni, assegurant que “el Govern treballa per a la promoció de societats més inclusives i l’eliminació de barreres per a les persones amb discapacitat, també a les eleccions”. Solè s’ha compromès a vetllar la implementació del conveni, per garantir l’accessibilitat durant el procés electoral i per fomentar la participació als comicis d’aquest col·lectiu.

D’aquesta manera, Dincat i el Departament d’Acció Exterior, encarregat de l’organització dels comicis al Parlament, treballaran conjuntament per promoure l’accessibilitat cognitiva tant durant tot el procés electoral del proper 14 de febrer, també als propis espais electorals i als programes dels partits polítics. En aquest sentit, es vetllarà perquè tota la informació electoral dirigida a la ciutadania sigui de fàcil comprensió i perquè s’elimini tota barrera que pugui impedir o dificultar l’acció de votar als col·legis electorals.

També es duran a terme les accions necessàries perquè totes les persones implicades en el procés electoral, com ara membres de les meses, interventors o apoderats, siguin coneixedors del dret a vot de les persones amb discapacitat intel·lectual. A més, es treballarà per incloure aquest col·lectiu en actes vinculats a la campanya institucional i les accions de difusió per recordar precisament el seu dret a vot i promoure la seva participació.

Descarregar nota de premsa

NP| Prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària ha perdut la seva feina arran de la pandèmia del coronavirus

  • Les federacions ACTAS, AMMFEINA i Dincat alerten que la recessió econòmica provocada per la Covid-19 està colpejant especialment els col·lectius amb més dificultats d’inserció.

  • Les entitats que gestionen recursos d’orientació laboral temen que la destrucció de feina segueixi en augment i col·lapsi els serveis. Al setembre s’havia incrementat un 16,4% la demanda d’ocupació de persones amb discapacitat intel·lectual i persones amb problemes de salut mental en programes d’inserció laboral d’entitats del tercer sector.

  • Les entitats que fan Treball amb Suport (TaS) insten l’administració pública a promoure polítiques actives d’ocupació que afavoreixin la inserció laboral a l’empresa ordinària de dos dels grups de població que més atur registren de manera estructural.


Barcelona, 16 de desembre de 2020.-
Un observatori realitzat per les federacions ACTAS, AMMFEINA i Dincat entre les respectives entitats sòcies confirma els efectes devastadors de la pandèmia de la Covid-19 sobre l’ocupació de persones amb discapacitat intel·lectual i persones amb problemes de salut mental. En concret, i segons les dades aportades per 37 entitats i una mostra de 3.220 persones, la destrucció de llocs de feina al mercat laboral ordinari de persones amb discapacitat intel·lectual i persones amb un problema de salut mental entre els mesos de març i setembre va ser del 9,3%.

En aquests sis mesos es va passar de 1.426 persones ocupades a 1.292. Aquesta xifra, però, podria ser només la punta de l’iceberg. A data 1 de setembre, més de 150 de les 1.292 persones amb discapacitat intel·lectual i persones amb problemes de salut mental participants a l’observatori que tenien un contracte laboral en vigor encara no treballaven amb normalitat. Això suposa que la xifra estimada sobre la destrucció de llocs de feina podria créixer fins al 20,3%.La conseqüència directa d’aquesta destrucció de llocs de feina és que les entitats socials que gestionen serveis i programes d’orientació laboral han patit un increment de més de 16 punts de la demanda de participació en aquests recursos de recerca de feina.

Apostar per oferir suports adaptats per mantenir la feina

El daltabaix econòmic provocat per la pandèmia de la Covid-19 dibuixa un escenari laboral molt incert i preocupant per a les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental, dos dels grups de població que de manera estructural més dificultats registren en l’accés al mercat de treball ordinari.

Davant aquesta preocupant realitat, el sector insta l’administració pública a promoure polítiques actives d’ocupació que afavoreixin la inserció laboral d’aquestes persones i posin a la seva disposició els suports necessaris per mantenir els seus llocs de feina. D’una banda reivindiquen l’aplicació de mesures d’acció positiva en els diferents programes de les polítiques actives d’ocupació i serveis d’orientació, intermediació, acompanyament i suport i, de l’altra, el reconeixement de la metodologia del Treball amb Suport (TaS) com un servei especialitzat i amb pressupost específic.

El TaS és un model d’inclusió laboral que facilita la incorporació de col·lectius  amb especials  dificultats a l’empresa ordinària, a través d’estratègies i procediments de suport ajustats a les necessitats de la persona treballadora, oferint un suport continuat  tant a la persona com a l’empresa.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat desmenteix que la llei Celaá suposi el tancament dels centres d’educació especial

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya lamenta que s’hagi fet una interpretació manipulada del text normatiu provocant malestar, angoixa i confusió entre les famílies de l’alumnat amb discapacitat

  • La federació, que representa els CEE concertats a Catalunya, llança un missatge tranquil·litzador a la comunitat i explica que la nova Llei ajudarà a millorar la capacitat d’inclusió de l’escola ordinària, sempre que l’administració pública l’acompanyi dels recursos adequats

11 de desembre de 2020.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, assegura que la llei LOMLOE, la nova reforma educativa coneguda com a Llei Celaá, en cap cas, contempla el tancament dels centres d’educació especial (CEE). De fet, la federació, que engloba els CEE concertats a Catalunya, reconeix la nova llei com un pas més cap a l’educació inclusiva de qualitat, així com cap al reconeixement de la tasca essencial que duen a terme els centres d’educació especial. Tanmateix, Dincat alerta que, per poder garantir aquestes millores, és necessari que l’administració pública acompanyi la Llei dels recursos econòmics adequats que, fins ara, no s’hi ha destinat.

La recent aprovació de la reforma, i més concretament la confusió sobre si aquesta té conseqüències en la continuïtat o no dels centres d’educació especial, ha provocat multitud de comentaris i reaccions entre les famílies i la comunitat educativa. En aquest sentit, Dincat lamenta que s’hagi fet una interpretació manipulada i parcialment falsa del text normatiu provocant malestar, angoixa i confusió entre les famílies de l’alumnat amb discapacitat. “Aquest tipus de desinformació no fa més que agreujar els prejudicis i estereotips socials als quals ha de fer front l’alumnat amb necessitats educatives especials”, adverteix Mariona Torredemer, representant d’Educació Especial a Dincat.

 

Per aquest motiu, Dincat llança un missatge tranquil·litzador al sector i explica que el que pretén la nova Llei és millorar la capacitat de l’escola ordinària per evitar que aquest alumnat sigui considerat una dificultat en comptes de considerar-los nens i nenes amb dret a ser reconeguts, valorats i capaços de contribuir de forma molt positiva a l’aula i a l’escola en el seu conjunt. I, pel que fa als centres d’educació especial, els reconeix com una font de coneixement, experiència i expertesa imprescindible i, per això, se’ls atorga un paper fonamental com a centres de referència i suport per tot el sistema educatiu.

A més, aquesta nova Llei s’alinea amb les consideracions internacionals respecte a l’educació inclusiva, que estableixen la importància d’assegurar un sistema d’educació de qualitat no discriminatòria; de promoure la igualtat d’oportunitats d’aprenentatge; de desenvolupar el paper de les escoles especials com a centres de recursos; i d’augmentar la capacitat inclusiva de les escoles ordinàries i millorar el seu suport cap als alumnes.

“L’accés a les aules i escoles ordinàries té un efecte molt positiu sobre la progressió de l’alumnat amb necessitats educatives especials a escala curricular i també social. Però això no resta importància al paper que juguen els centres d’educació especial, que són fonamentals a l’hora d’atendre l’alumnat amb necessitats de suport més complexes i com a centres de referència i de suport a l’escola ordinària. Ara bé, cal invertir recursos des de l’administració pública per tal que aquestes millores siguin una realitat”, afirma Torredemer.

Per tot plegat, Dincat s’alinea amb la normativa nacional, estatal i internacional respecte l’educació inclusiva i continuarà treballant per defensar i avançar en el seu desplegament, acompanyant i donant suport als centres educatius en aquest procés tan important que té com a objectiu promoure una societat més inclusiva.

 

Descarrega la nota de premsa

Cap a un model de formació dual adaptada

Dijous passat es va fer l’entrega de diplomes que acrediten de forma oficial les competències professionals de persones amb discapacitat, en el marc de la segona prova pilot del projecte d’acreditació de competències a través de l’experiència laboral en CET o empreses d’inserció, impulsat per Dincat i AMMFEINA, amb el suport de CONFORCAT (SOC) i Pimec.

El projecte té l’objectiu d’impulsar a Catalunya un model de formació dual adaptada, que ofereixi més oportunitats i millori l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat intel·lectual. Les entitats associades a Dincat, Fundació Maresme, Fundació Tac-Osona, Fundació Viver de Bell-lloc i Femarec són 4 de les entitats participants.

L’acte, que va tenir lloc a la seu de Femarec, va comptar amb la participació del conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, qui es va comprometre a continuar treballant en l’accés efectiu a la formació i al treball per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Visualitza el vídeo de l’acte de lliurament de certificats: https://youtu.be/4bFgGo-Gf84.

NP| Dincat, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i ARAPDIS s’uneixen a les beques de la Fundación Incyde

  • L’acció s’emmarca en el Foro Incyde School Barcelona 2020: Emprender en la Discapacidad.
  • En el marc del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del CZFB va acollir ahir la signatura dels protocols de col·laboració.

Barcelona, 4 de desembre de 2020. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i ARAPDIS col·laboren amb la Fundación Incyde de les Càmeres de Comerç d’Espanya en la promoció de les seves beques, emmarcades en el Foro Incyde School Barcelona 2020: Emprender en la Discapacidad. L’objectiu de la trobada celebrada a l’octubre va ser fomentar la no discriminació i el reconeixement del dret a totes les persones amb discapacitat a viure de forma independent i en igualtat de condicions.

Els participants al Foro han tingut l’oportunitat de cursar posteriorment el cicle formatiu “Emprenedors del Futur”, de entre qui un Comitè seleccionarà a quatre alumnes que rebran una beca amb la qual ampliar la seva experiència professional durant 12 mesos.

En aquest sentit, amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del CZFB va acollir ahir la signatura dels protocols de col·laboració entre el CZFB, la Fundación Incyde, l’Asociació DINCAT y l’Asociació ARAPDIS, amb la intenció d’impulsar una veritable integració laboral.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona oferirà l’oportunitat a un dels seleccionats d’impulsar el seu projecte emprenedor a través de la incubació al 3DFactory Incubator, la primera incubadora empresarial de tecnologia 3D d’Europa, posada en marxa el 2019 en col·laboració amb la Fundació Leitat i la Fundación Incyde. D’altra banda, una de les persones seleccionades realitzarà les seves pràctiques a Dincat, Federació que agrupa a més de 300 entitats d’iniciatives socials no lucratives de Catalunya, mentre una altra ho farà a ARAPDIS, Associació per a la Rehabilitació i l’Adaptació de Persones Disminuïdes en la seva Capacitat d’Integració Sociolaboral.

El president de Dincat, Manuel Palou, manifesta el seu desig de “continuar reforçant la capacitat emprenedora de les entitats que acompanyen a les persones amb discapacitat intel·lectual a través d’aquest acord amb Fundació Incyde, que obre les portes a múltiples oportunitats que, sens dubte, ens encaminen cap a un futur més inclusiu”.

Per part del delegat especial del CZFB, Pere Navarro, destaca que el CZFB està totalment compromès amb la integració laboral de persones amb discapacitat” i es mostra “orgullós de poder col·laborar amb la Fundación Incyde per a ajudar de forma activa a la incorporació d’aquest col·lectiu al mercat de treball i oferir-los una oportunitat única per impulsar el seu projecte”.

Per la seva part, el president de la Fundación INCYDE, José Luis Bonet, ha subratllat que “la millor eina per aconseguir la inclusió de les persones amb capacitats diferents és la integració en el mercat laboral, un objectiu en el qual la col·laboració público-privada és essencial, de manera que iniciatives com la que impulsem amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona tenen un valor especial”.

Finalment, el president de l’Associació ARAPDIS, Dr. Ramon Blasi, corrobora tot el que s’ha expressat anteriorment i manifesta “la importància del treball conjunt d’organismes i entitats per a la consecució de la plena inclusió tant social com laboral de la que tan necessitats estan aquests col·lectius”.

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat denuncia el desconeixement i la discriminació entorn les persones amb discapacitat intel·lectual

  • #NoSomInvisibles és el lema de la campanya impulsada per la representant del sector a Catalunya amb l’objectiu de denunciar la invisibilització que hi ha entorn les persones amb discapacitat intel·lectual, els seus familiars i les entitats que els donen suport en els àmbits administratiu, polític, social i, fins i tot, sanitari

  • El sector assegura que arran de la pandèmia s’han fet evident encara més mancances en un sistema que vulnera els drets d’aquestes persones i fa un seguit de reclamacions a l’administració amb l’objectiu d’erradicar-les

3 de desembre de 2020. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha impulsat, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la campanya #NoSomInvisibles, amb l’objectiu de denunciar el gran desconeixement que hi ha entorn les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves necessitats tant en l’àmbit administratiu, polític, social com, fins i tot, sanitari. Una desconeixença que s’ha fet més evident que mai aquest 2020 arran de la pandèmia i que porta a situacions discriminatòries, al manteniment de prejudicis i estereotips i a polítiques insuficients que ens allunyen de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l’ONU el 2006.

Dincat considera del tot injustificable el desemparament viscut per les persones, les i els professionals i famílies del sector, que es van trobar soles a l’hora de fer front la pandèmia, així com les múltiples  situacions de discriminació que segueixen patint aquestes persones. D’altra banda, assegura que l’infrafinançament crònic dels serveis, la intolerable llista d’espera per a serveis essencials i la falta de recursos que s’arrossega des de fa anys i que, en els últims mesos, en moments d’extrema necessitat, ha posat al límit el sector, posa en perill la qualitat d’atenció a les persones.

Davant aquesta situació, que en cap cas ens defineix com una societat inclusiva, compromesa i responsable, Dincat posa damunt la taula un seguit de reclamacions:

  • La participació directa i activa en la presa de decisions, amb l’objectiu de ser escoltats per l’administració pública a l’hora de definir polítiques que els afectin.
  • L’impuls de polítiques sòlides de no discriminació que vetllin per la igualtat i la inclusió, alhora que persegueixen qualsevol tipus de situació d’injustícia envers les persones.
  • L’actualització de tarifes i subvencions i la posada en marxa d’un pla d’inversions, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, eliminar les llistes d’espera i garantir un sistema que vetlli per la qualitat dels serveis.
  • Protocols específics, clars i dignes per a les escoles, els serveis residencials o d’atenció diürna, així com per tots els serveis quan sigui necessari, que tinguin en compte les particularitats i necessitats de les persones, famílies i entitats.
  • Informació clara, de fàcil comprensió i accessible per a tota la ciutadania, ja que entendre la informació és un dret, i més, en situacions com la que estem vivint amb relació a la Covid-19, on es genera molta informació i de gran importància.
  • Protecció i creació de llocs de feina per a les persones amb discapacitat intel·lectual en un moment de crisi econòmica que pot accentuar encara més la dificultat d’accedir al mercat laboral de les persones amb especials dificultats.
  • La posada en marxa d’un permís retribuït per aquelles persones que s’hagin de fer càrrec d’un familiar amb discapacitat intel·lectual a conseqüència de la Covid-19, l’eliminació del copagament o el desenvolupament de suports i serveis addicionals que facilitin un model de vida més independent i evitin el sobre cost, tant econòmic, com físic i emocional, dels familiars.

Per tal de traslladar les seves inquietuds, Dincat reuneix entitats, persones i famílies del sector, avui 3 de desembre a les 11h, en una trobada virtual amb el Vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès.

Descarrega la nota de premsa

NP| El sector de la discapacitat i la salut mental s’indigna davant l’insuficient increment de les tarifes per a serveis residencials

  • L’augment de la dotació aprovada pel Govern de la Generalitat per a aquests recursos, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i queda molt lluny de les necessitats expressades pel sector que son del 9%

  • El col·lectiu denuncia la falta de compromís de l’administració pública i urgeix l’Administració a complir amb l’acord de constituir una Taula de Diàleg per negociar aquests increments

  • El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta essent precisament els serveis residencials els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19.

19 de novembre de 2020. Representants del sector de la discapacitat i la salut mental a Catalunya, Dincat, ACCP (Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya), i AMMFEINA, alerten conjuntament que l’augment de tarifes dels serveis residencials d’atenció a la discapacitat i la salut mental aprovat per la Generalitat de Catalunya queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu i és clarament insuficient.

En aquest sentit, les entitats del sector expressen la seva decepció pel que fa a la falta de compromís del Govern que, des de fa més d’un any, s’havia compromès a constituir una taula de Diàleg amb la participació directa de les entitats del col·lectiu, per aconseguir un augment de tarifes adequat pels serveis socials que presten. Tanmateix, l’administració pública no només ha incomplert aquest acord, sinó que ha determinat un petit augment de la tarifa d’un 1,2% pels serveis residencials, el que suposa molt menys del que havia promès en un primer moment (2,5%), que ja quedava lluny de les demandes expressades pel sector (9%), que busquen revertir la situació precària en la qual es troba immers des de fa una dècada (la Dècada Perduda).

El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta del Govern amb relació als serveis residencials, essent, precisament aquests, les entitats que els gestionen i els professionals que hi treballen els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19. Cal remarcar l’excel·lent i essencial tasca dels professionals d’aquests serveis i recordar el gran sobreesforç físic i emocional que van fer durant la primera onada de la pandèmia, gràcies al qual es van aconseguir pal·liar en gran mesura els efectes d’aquesta, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests.

El col·lectiu considera també insuficients els increments de tarifes que han rebut altres serveis socials com els d’atenció diürna, serveis tutelars o els CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç). En aquest cas, els increments almenys responen als compromisos del Govern pel 2020, però en cap cas permeten recuperar la dècada perduda per la congelació de tarifes.

Aquesta situació se suma als sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats del sector de la discapacitat i agreuja, encara més, la realitat precària que travessen les entitats del col·lectiu. En aquest sentit, el sector encara resta a l’espera que es concreti el compromís de la convocatòria que permeti cobrir els sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros, i que van avançar les entitats que atenen a persones amb discapacitat a Catalunya.

El col·lectiu espera que la nova cúpula del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, designada aquesta mateixa setmana, tingui en compte aquestes demandes i pugui revertir aquesta situació el més aviat possible.

Descarrega la nota de premsa

 

 

 

Dincat denuncia esperes de fins a 10 anys per accedir a un habitatge per persones amb discapacitat intel·lectual

  • Més de 3.250 persones amb discapacitat s’acumulen a la llarga llista d’espera per obtenir una plaça residencial on poder viure
  • Les famílies del col·lectiu asseguren trobar-se en una situació límit i demanen el compromís del Govern per resoldre aquesta problemàtica
  • La definició d’un pla d’acció, la revisió  i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació són algunes de les principals demandes del col·lectiu

Dimarts 27 d’octubre de 2020.- Dincat, representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l’administració pública una resposta urgent a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, l’organització assegura que el sistema actual està molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com determina i exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya  resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys. El sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa a les famílies del col·lectiu.

“Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exigeix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat.

Davant aquesta problemàtica, Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats. D’altra banda, el col·lectiu reclama que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

Tanmateix, les mancances en les polítiques d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual va molt més enllà. Un exemple és el fet que no es contempli en els habitatges de protecció oficial un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, el col·lectiu manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible.

Per poder fer front a aquesta situació i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual, Dincat reclama a l’administració publica la creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector.

Descarrega la nota de premsa

Dincat reclama al Govern de l’Estat una reforma eficient del codi civil sobre la capacitat jurídica amb garanties per a les persones amb discapacitat intel·lectual

  • La representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya ha presentat les seves esmenes en relació a la reforma i ha iniciat un seguit de trobades amb els principals partits polítics parlamentaris
  • El col·lectiu demana acompanyar la futura llei dels mecanismes necessaris per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre decisions segons la seva voluntat i preferències evitant que pateixin cap tipus d’abús

Dijous, 15 d’octubre de 2020.- Dincat, representant del col·lectiu de les persones amb discapacitat Intel·lectual a Catalunya, demana al Govern de Madrid i a tots els partits polítics amb representació al Congrés que es replantegi la reforma del codi civil en relació a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, tenint en compte les seves propostes per tal que la futura llei sigui eficaç i s’adapti al col·lectiu. Per aquest motiu, i amb el desig de ser escoltats per a poder desenvolupar la reforma amb garanties, Dincat ha presentat les seves esmenes i ha iniciat un seguit de trobades amb representants polítics dels principals partits parlamentaris.

Dincat valora molt positivament aquest projecte de llei, que contempla passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre les seves pròpies decisions com, per exemple, el lloc on volen viure o, fins i tot, la seva orientació sexual. Una reforma que, per Dincat, suposa un pas endavant que ens encamina i alinea amb la convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, empoderant-les cada vegada més.

Tanmateix, des de Dincat, es considera que cal impulsar de forma eficient la reforma, tenint en compte les necessitats de suport de totes i cada una de les persones i oferint, també a famílies i entitats, tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat. D’una banda, és molt important que la futura llei posi a l’abast els mecanismes necessaris per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual que ho necessitin puguin prendre decisions segons la seva voluntat, desitjos i preferències amb les garanties necessàries per evitar que pateixin cap tipus d’abús. De la mateixa manera, Dincat considera imprescindible acompanyar la llei d’una dotació econòmica suficient i dels recursos necessaris que evitin el col·lapse dels jutjats i, per tant, llargs retards en la tramitació dels assumptes de les persones amb discapacitat intel·lectual.  

Aquesta reforma de la llei estatal s’està treballant al mateix temps, i paral·lelament, a la reforma del Codi Civil Català que, a dia d’avui, es troba en ple procés participatiu ciutadà. En aquest sentit, Dincat considera imprescindible que la reforma estatal no impedeixi dur a terme les modificacions que previsiblement es produiran en aquesta mateixa matèria en el Codi Civil Català.  

Descarrega la nota de premsa.