NP| Dincat demana al nou Govern impulsar polítiques públiques concertades amb el  sector de la discapacitat intel·lectual

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya celebra que finalment s’hagi arribat a un acord per formar Govern donant llum verda a una nova legislatura que estigui compromesa amb el col·lectiu
  • Acabar amb les llistes d’espera, actualitzar les tarifes, garantir els llocs de feina i impulsar un marc legal que reconegui el Tercer Sector com a prestador de servei públics a través de l’acció concertada són algunes de les principals demandes del col·lectiu

Dijous, 27 de maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que finalment s’hagi arribat a un acord per formar Govern, donant llum verda a una nova legislatura que, espera estigui compromesa amb el col·lectiu i impulsi polítiques públiques concertades amb el sector.

El sector de la discapacitat intel·lectual arrossega una situació des de fa anys que posa en perill l’estabilitat de les entitats que donen suport al col·lectiu i, per tant, la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies. Un context que encara s’ha vist més agreujat a causa de la crisi de la Covid-19, que ha intensificant les situacions de desigualtat i discriminació que pateix el col·lectiu. Per això, Dincat reclama revertir aquesta situació a la que han portat, entre d’altres, l’infrafinançament crònic dels serveis, la llarga llista d’espera per a serveis essencials, la falta d’inversions i la manca d’un marc legal que reconegui el Tercer Sector com a prestador de servei públics a través de l’acció concertada.

“Demanem als membres del nou Govern que prioritzin les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Ara, amb una nova legislatura al davant, es té la oportunitat de demostrar que som un país socialment compromès, just i inclusiu, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb discapacitat de l’ONU”, reclama Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem que no ens decebin, ens escoltin i comencem plegats i  immediatament a construir polítiques públiques concertades amb el sector”, afegeix.

La federació recull en un document els 10 punts clau que el nou govern de la Generalitat ha d’atendre per a garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual:

  1. LLISTES D’ESPERA. Acabar amb les llistes d’espera per accedir a serveis residencials i d’atenció diürna, concertant noves places i finançant nous serveis d’habitatge que responguin a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  2. TARIFES A L’ALTURA. Actualitzar les tarifes i subvencions i posar en marxa un pla d’inversions, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, i un pla de xoc amb mesures extraordinàries per fer front als sobre costos assumits per les entitats durant la pandèmia de la Covid-19 i protegir els llocs de feina de les persones amb discapacitat intel·lectual.

  3. TREBALL DIGNE. Incrementar els recursos dels Centres Especials de Treball per garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats i promoure un model de treball inclusiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats.
  4. ELIMINAR COPAGAMENT. Revisar l’actual sistema de copagament per evitar situacions d’empobriment i per fer-lo compatible amb el desenvolupament dels projectes de vida de les persones amb discapacitat.

  5. EDUCACIÓ INCLUSIVA. Desplegar el sistema d’educació inclusiu per millorar l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials i incrementar l’actual finançament dels concerts.
  6. LLEI TERCER SECTOR I ACCIÓ CONCERTADA. Impulsar una llei del Tercer Sector que reconegui el paper clau de les entitats d’iniciativa social en la provisió dels serveis socials i reguli de manera adequada l’acció concertada fent possible un model de col·laboració publicoprivada basat en l’excel·lència en l’atenció a les persones.
  7. Incorporar la perspectiva de la discapacitat en l’atenció sanitària, reforçar la coordinació entre l’atenció primària i els serveis residencials i garantir l’accés al sistema de salut en igualtat de condicions per a les persones amb discapacitat.
  8. VIDA INDEPENDENT. Adaptar el model d’atenció a la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, garantint que puguin viure de forma independent, participant plenament en tots els aspectes de la seva vida i prenent les seves pròpies decisions amb els suports adequats.
  9. ACCESSIBILITAT COGNITIVA. Garantir l’accés a una informació clara, de fàcil comprensió i accessible per a tota la ciutadania, ja que entendre la informació és un dret.
  10. CODI CIVIL CATALÀ. Accelerar la reforma del codi civil català, per passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports segons determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

Descarrega la nota de premsa

NP_Dincat i l’Advocacia Catalana es conjuren per garantir l’accés universal a la justícia de les persones amb discapacitat intel·lectual

  • Ambdues organitzacions han signat un conveni, conjuntament amb les entitats COCEMFE i COCARMI, per treballar plegats amb l’objectiu d’eliminar les barreres que encara existeixen per a les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a la justícia

Dimecres, 26 maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i el Consell de l’Advocacia Catalana han signat avui un conveni de col·laboració conjuntament amb la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de Catalunya (COCEMFE) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), amb l’objectiu de treballar plegats per eliminar les barreres que encara existeixen per a les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a la justícia.

El conveni neix amb la voluntat que les persones amb discapacitat puguin accedir a la justícia en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania, en compliment de l’article 24 de la Comissió Europea que garanteix el dret de les persones amb discapacitat a obtenir la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals i el dret a la defensa i l’assistència lletrada conforme a les condicions bàsiques de no discriminació.

Amb aquesta finalitat, les entitats i el Consell de l’Advocacia Catalana han acordat posar en marxa una campanya que, sota el lema “Fent accessible la justícia”, promourà l’accés a la justícia de persones amb qualsevol tipus de discapacitat, ja sigui intel·lectual, física, sensorial, psicosocial o del desenvolupament.  En aquest sentit l’Advocacia Catalana ha destacat la necessitat d’impulsar -entre d’altres mesures- la implementació del facilitador de justícia, una figura que té la funció d’informar i ajudar  les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i acompanyar a les seves famílies al llarg dels processos policials i judicials

“Les barreres cognitives que encara existeixen en l’àmbit judicial s’han d’eradicar i aquest conveni és un primer pas molt important en aquest sentit. Demanem les màximes garanties en la defensa del dret de les persones amb discapacitat a accedir a la justícia, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

“D’acord amb les normes internacionals, les persones amb discapacitat han de poder utilitzar els sistemes de justícia amb la mateixa facilitat que qualsevol altra persona“ ha manifestat la presidenta en funcions del Consell de l’Advocacia Catalana i degana de Reus, Encarna Orduna, per afegir que “es duguin a terme tot un seguit d’actuacions destinades a aconseguir la plena igualtat, sense permetre que es discrimini a ningú pel fet de tenir una discapacitat”. Les quatre entitats acordaran un pla de treball i crearan una Comissió de Seguiment de les accions previstes i dels seus resultats.

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat urgeix a accelerar la reforma del codi civil català sobre la capacitat jurídica que fa més lliures les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora de prendre decisions

  • Davant l’aprovació de la reforma del codi civil estatal, que suposa passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports segons determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU, la federació demana a les administracions catalanes alinear-s’hi immediatament
  • La federació insisteix en la necessitat d’acompanyar ambdues llei d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable i que ofereixi a les persones, famílies i entitats tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat

Dijous, 20 de maig de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, aplaudeix l’aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma del codi civil amb relació a la capacitat jurídica, que suposa passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre les seves pròpies decisions.

Aquesta modificació de la llei estatal s’ha aprovat en ple procés de la reforma del Codi Civil Català. Una reforma que Dincat urgeix al nou Govern entrant a accelerar, ja que és imprescindible que, tot i que ambdós codis civils operen de forma independent, vagin en la mateixa línia i ho facin d’acord amb el que determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

La reforma estatal és un pas endavant que ens encamina i alinea amb la Convenció, empoderant-les cada vegada més. Fins ara aquestes persones tenien negat el seu dret a decidir sobre les seves pròpies vides, un fet, sens dubte, discriminatori, que calia eradicar. En aquest sentit, Dincat celebra que gran part de les seves aportacions, així com les fetes per altres organitzacions socials com AEFT, Plena Inclusión o CERMI, hagin estat recollides per acabar de definir de forma eficient el que fins ara era un projecte de llei amb massa imprecisions.

La federació recorda, però, que aquesta reforma només suposa un primer pas en la garantia del ple dret a decidir del col·lectiu, ja que, ara, cal afrontar els nous reptes que la nova norma planteja. D’una banda, Dincat considera necessari acompanyar la llei d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable i que ofereixi a les persones, famílies i entitats tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat. De la mateixa manera, i tot i quedar recollit en el text, insistim en la importància que la llei posi a l’abast els mecanismes necessaris perquè les persones amb discapacitat intel·lectual que ho necessitin puguin prendre decisions segons la seva voluntat, desitjos i preferències amb les garanties necessàries per evitar que pateixin cap tipus d’abús.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat urgeix al Govern a accelerar el procés de vacunació entre les persones amb discapacitat intel·lectual i els professionals que els donen suport

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual assegura que, encara que el ritme del procés de vacunació ha avançat en les últimes setmanes, el percentatge de persones del col·lectiu que ha rebut la vacuna continua sent molt baix

  • Dincat ja ha traslladat les seves demandes a l’administració pública, insistint en la importància de prioritzar la vacuna, també, entre familiars i professionals que en tenen cura i els acompanyen

Dijous 6 de maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, insta a l’administració pública a accelerar el procés de vacunació, no només en els espais residencials, sinó, també, en els Centres Especials de Treball i entre totes les persones amb discapacitat intel·lectual, especialment nens petits, que en molts casos tenen associades altres patologies que els fan més vulnerables a l’hora de contraure la Covid-19. A més, és de vital importància que es prioritzi la vacunació, també, de totes aquelles persones que participen en la seva cura i suports, tant cuidadors professionals i suports laborals, com familiars que formin part del seu grup de convivència.

A pesar de la valoració positiva que Dincat va fer de l’estratègia de vacunació impulsada a principis d’any, que contemplava les persones amb discapacitat intel·lectual com a col·lectiu prioritari, el percentatge que ha rebut la vacuna continua sent molt baix. Si bé és cert que el ritme en el procés ha millorat en les últimes setmanes i a residències i llars residències està molt avançat, encara hi ha milers de persones amb grau de discapacitat reconegut, que reben altres serveis o que no estan vinculades a cap d’ells, que encara no han estat citades per rebre la primera dosi. En la mateixa situació es troben els familiars que les cuiden i els professionals que les acompanyen, tant de serveis assistencials com de l’àmbit de suports laborals.

“El ritme de l’estratègia de vacunació per fer front a la Covid-19 és massa lent i està generant molt neguit i preocupació en el nostre sector”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Som plenament conscients de la complexitat de l’estratègia de vacunació i celebrem l’avenç de les últimes setmanes. Tot i això, demanem un compromís ferm que acceleri el procés i la priorització de qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual, així com de totes aquelles persones que participen en la seva cura i suports”, afegeix.

En aquest sentit, Dincat ja ha traslladat les seves demandes a l’administració pública, insistint en la importància de continuar prioritzant el col·lectiu en l’estratègia de vacunació i confiant que l’arribada de noves dosis acceleri el procés.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat alerta que només 1 de cada 5 persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina

  • La federació presenta un informe amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general
  • La taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual el 2019 se situava en poc més d’un 20%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat, en gairebé un 70%, fet que demostra que es necessita més compromís social i polític
  • Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, reforçar la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector

Dijous, 29 d’abril de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, publica l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral. L’informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB) i presentat en el marc del Dia Internacional del Treballador, aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral. Aquestes propostes parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

Segons dades de l’INE, l’any 2019, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 30,3% – disminuint fins a un 12,7% en persones amb un grau reconegut superior al 75% – mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 77,7%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 20,4%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 66,9%. Això representa que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant.

D’altra banda, les persones amb especials dificultats perceben un salari equivalent al 82,9% del que cobraria una persona sense discapacitat en el mateix nivell professional, evidenciant-se, també, la bretxa salarial existent.

Aquesta situació, a més, s’ha vist agreujada arran de la crisi de la Covid-19 i prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària ha perdut la seva feina en l’últim any.

“Les xifres demostren una bretxa abismal que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu. Cal avançar cap a l’objectiu de garantir el dret al treball  de tothom per la via d’incrementar de manera significativa les oportunitats de trobar feines adequades per a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que vulguin treballar”, explica Carles Campuzano Director de Dincat. “Continuem  convençuts que una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal i com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que l’informe assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que estigui treballen en un Centre Especial de Treball o en una empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa les ajudes per a la contractació. Al mateix temps, es planteja augmentar l’actual quota del 2% de reserva prevista legalment a fins el 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, que només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a cobrir el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat o vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta.

La jubilació: un repte clau

Una altra de les problemàtiques clau que el sector demana resoldre és el de la jubilació anticipada, ja que el model actual no té en compte les condicions d’aquestes persones, que tenen un envelliment prematur i moltes més dificultats d’accedir al mercat laboral al llarg de la seva vida.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt difícil, per diversos factors (formatius, dificultats d’inserció laboral particularment a les empreses ordinàries, necessitats especials d’acompanyament, etc.) que trobin una ocupació i que aquesta, a més, tingui la durada suficient per a poder complir els requisits exigits legalment per accedir a la pensió de jubilació en els termes previstos actualment.

Per això, Dincat reclama que es revisi i actualitzi l’actual normativa, adaptant els requisits per accedir a la jubilació a la realitat d’aquestes persones. La reducció de l’edat mínima de jubilació a les persones amb especials dificultats, situant-la en els 45 anys, o la reducció del període mínim de cotització exigit per tenir dret a la pensió de jubilació, establint-lo en 10 anys, són algunes de les principals propostes de la federació.

L’exclusió social vinculada a la discapacitat

Tal com argumenta l’informe, les possibilitats d’integració de les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral i la consegüent opció d’obtenir ingressos propis són escasses. A més, quan aquestes persones treballen, ocupen llocs de baixa qualificació, amb sous baixos. Per tant, la discapacitat és un factor que agreuja l’exclusió laboral, i per extensió, l’exclusió social de les persones i les seves famílies.

En aquest sentit, cal tenir present que, d’una banda, les situacions de discapacitat es concentren a les llars pobres -la renda mitjana de les llars de les persones amb discapacitat és un 25% inferior a la mitjana de les llars sense discapacitat- i, d’altra banda, el sobre cost econòmic que la discapacitat ocasiona a les famílies -la necessitat d’un suport específic a les persones amb discapacitat es tradueix en un increment de les despeses de la seva unitat familiar que suposa, de mitjana, uns 25.148€ anuals.

Davant aquesta situació, Dincat defensa la necessitat que les prestacions i ajudes que poden rebre les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin en compte aquest escenari tan complex i desfavorable i, permetin compensar realment aquest greuge econòmic, que també pateixen les famílies. Garantir la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada, desvincular les pensions no contributives de la unitat econòmica de convivència, i revisar els criteris per accedir al nou Ingrés Mínim Vital  són algunes de les propostes que la federació posa damunt la taula.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| Les persones amb discapacitat intel·lectual reclamen un Sant Jordi més inclusiu

  • Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, recorda la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre
  • Apostar per la publicació de més llibres en lectura fàcil, també per a adults, o garantir que totes les biblioteques i llibreries de Catalunya tinguin a disposició llibres en aquest format són algunes de les principals reclamacions del sector

 

Dimecres, 21 d’abril de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada de Sant Jordi més inclusiva.

A través d’un manifest, la federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), un mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format. De fet, i segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, malgrat ser el segon país amb més llibres publicats en LF, el 2020, tan sols es van publicar 25 títols en aquest format. Dincat, destaca, també, la importància que totes les biblioteques i llibreries de Catalunya tinguin a disposició llibres en lectura fàcil.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils o clàssics de la literatura, per la manca de publicacions de les novel·les més actuals en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’actualitat i d’acord amb la seva edat.

Dincat aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa. 

NP| Dincat demana impulsar un nou model que enforteixi les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual i les prepari per afrontar la nova realitat sorgida de la crisi sanitària

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya ha publicat avui el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”

  • L’informe presentat al Palau Macaya fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats i ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient
  • Dincat assegura que cal construir un nou model d’atenció més integrat i arrelat al territori, posar en marxa un pla de transformació de les entitats i impulsar una política forta i compromesa que aposti pel reconeixement públic i social de les entitats

Dimarts, 16 de març de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha presentant avui al Palau Macaya el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”. Passat un any de la proclamació de l’estat d’alarma, i encara immersos enmig d’una crisi sanitària sense precedents, la federació ha encarregat aquest informe amb l’objectiu de conèixer l’impacte de la Covid-19 en el sector, analitzar els reptes i oportunitats que presenta la nova realitat i definir les grans línies estratègiques per adaptar els serveis i suports per al col·lectiu a la nova realitat post Covid-19.

“El sobreesforç físic i emocional que han fet les entitats del sector i els seus professionals aquest any ha estat admirable i, sens dubte, clau a l’hora de pal·liar molts dels efectes que podria haver tingut en l’atenció a les persones, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests. Tanmateix, és important reflexionar com a sector i com a país sobre les febleses que ens han portat al límit i sobre com enfocar i enfortir el sector per comptar amb un sistema fort de serveis d’atenció a les persones”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

L’informe fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats, que ja travessaven una fràgil situació des de feia més de 10 anys, i en com la crisi ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient i ha deixat al descobert un desconeixement injustificable entorn el sector per part de l’administració pública.

Malgrat al llarg de l’any s’ha guanyat major capacitat de resposta i adaptació, el desemparament viscut, els protocols poc clars i específics, les mancances en coordinació, comunicació, recursos i formació, entre d’altres, han evidenciat la necessitat d’enfortir el sector. Cal, en aquest sentit, avançar cap a un model més eficaç de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual que garanteixi els seus drets i, també, el seu accés en tot moment als serveis sanitaris i a la informació sobre salut pública que requereixen, sense discriminació per motius de discapacitat.

“La falta d’un sistema integrat de gestió i informació dels serveis socials ha tingut conseqüències devastadores pel sector. Això, sumat a la constatació que l’administració no té prou consciència ni coneixement de les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, fa que reflexionar sobre el model existent i construir-ne un de millor s’hagi convertit en una qüestió de responsabilitat pública”, explica Campuzano.

Construint un sector més fort i sòlid

En aquest sentit, i a través de l’anàlisi feta durant la realització del llibre blanc, Dincat ha detectat els reptes que afronta el sector i les oportunitats de construir models més eficients que enforteixin el sector i dignifiquin l’atenció a les persones del col·lectiu.

En primer lloc, cal dissenyar i construir un nou model inclusiu, de proximitat i centrat en el projecte de vida de cada persona en la línia del que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.

Es tracta d’avançar en la desinstitucionalització, dissenyant nous models d’atenció que completin l’evolució cap a l’atenció centrada en la persona i arrelada al territori. Per aconseguir això, cal revisar les condicions dels equipaments, dels serveis i els suports; integrar persones de diferents col·lectius, trencant barreres i atenent les noves necessitats que emergeixen; i donar resposta a les noves necessitats de les famílies, incorporant nous serveis de suport i articulant serveis d’atenció domiciliària flexibles. En definitiva, cal revisar a fons tot el sistema de serveis i suports per avançar en aquest canvi centrat en les persones.

En segon lloc, és de vital importància posar en marxa un pla de suport per a la transformació de les entitats del sector per adequar-se de manera estable a les necessitats sobrevingudes i per preparar-se per la resposta a les situacions que es poden trobar en la nova realitat. D’una banda, cal millorar les competències necessàries per portar a terme els processos de transformació, a través de la formació dels professionals i de l’adaptació de les estructures i l’organització a les noves necessitats. D’altra banda, és important avançar en la gestió de la cultura ètica de les entitats, promovent sistemes de treball i gestió de les organitzacions que aterrin els valors i els codis ètics en el dia a dia de les entitats. Per últim, cal garantir la sostenibilitat dels serveis i de les entitats, incorporant sistemes eficaços de distribució de recursos i  invertint més en coneixement i transformació digital; així com cal impulsar accions de cooperació per avançar cap a una xarxa d’entitats fortes, referents territorials, amb visió de futur i amb capacitat per ampliar serveis i fer aliances.

En tercer lloc, l’informe determina que cal impulsar una política pública forta, clara i decidida que doni suport al sector i que aposti pel reconeixement social del paper de les entitats del tercer sector. En aquest sentit, l’administració hauria de ser capaç de facilitar amb rapidesa els recursos materials i econòmics necessaris per afrontar situacions com la viscuda amb la pandèmia de la Covid-19, sense que la qualitat a l’atenció a les persones es vegi afectada, ni es posi en risc la viabilitat de les entitats. Així mateix, és imprescindible establir mecanismes de coordinació eficients entre diferents departaments i els serveis que donen, especialment entre les dimensions de salut i la social.

 

Descarrega la nota de premsa. 

NP| Dincat s’indigna per la inadmissió a tràmit de la querella per delicte d’odi contra Arcadi Espada i recorrerà la resolució

Divendres, 12 de març de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, manifesta la seva indignació, després que la titular del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Madrid hagi acordat denegar l’admissió i tramitació de la querella criminal per delicte d’odi que la federació va interposar el mes de febrer del 2019 contra el periodista Arcadi Espada. Una decisió que Dincat considera del tot injustificable,  que arriba després de dos anys de paralització del procediment i que suposa que, ni tan sols, es procedirà a investigar els fets. Per aquests motiu, Dincat ja ha presentat el seu recurs sol·licitant  i esperant que el Jutjat rectifiqui la seva decisió i acordi, finalment, l’admissió a tràmit de la referida querella.

La Federació va interposar la querella després que Espada afirmés, durant la seva participació en el programa de televisió Chester presentant per Risto Mejide i amb un absolut menyspreu, que els pares de persones amb Síndrome de Down havien d’assumir la responsabilitat moral d’haver portat al món un fill amb aquestes circumstàncies i que havia de ser la família qui es fes càrrec de la despesa econòmica que suposava mantenir-lo en condicions.

Aquestes declaracions van ser la gota que va fer vessar el got pel sector, després d’anys suportant un abundant historial de manifestacions públiques per part del periodista del tot discriminatòries i ofensives envers les persones amb discapacitat. Entre altres apel·latius, Espada les qualificava de “tontes”, “malaltes” i “pitjors” i afirmava que les mares que havien decidit no avortar haurien de ser denunciades, d’una banda, pel seu propi fill amb discapacitat i, d’una altra, per la mateixa societat, pel fet d’haver de sufragar el cost dels tractaments.

“Ni compartim, ni comprenem, la decisió denegatòria de la jutgessa en un cas que entenem constitueix un clar delicte d’odi. Ens sentim decebuts i, sens dubte, lluitarem fins al final perquè aquest tipus de declaracions no quedin impunes. Fomentar la discriminació contra les persones amb discapacitat és i ha de ser delicte i cal donar exemple“, manifesta Carles Campuzano, director de Dincat.

L’article 510 del codi penal considera responsables de delicte d’odi “aquells qui públicament promoguin, fomentin o incitin directament o indirectament l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o persona” per diversos motius, entre els quals la discapacitat. Per això, i malgrat que el jutge d’instrucció no veu suficients indicis de delicte en les paraules d’Espada, Dincat es mostra ferma en la seva determinació de continuar batallant per tal que s’admeti a tràmit la querella i, almenys, s’investiguin els fets.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Dincat i AMMFEINA uneixen forces per millorar la inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental

  • Les entitats representatives dels sectors de la discapacitat intel·lectual i de la salut mental, respectivament, signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’establir estratègies i desenvolupar projectes conjuntament en els àmbits de la inclusió social i laboral

10 de març de 2021.- Dincat, principal representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i AMMFEINA, associació que agrupa a entitats d’arreu el territori català que treballen per la inclusió social i laboral de les persones amb un problema de salut mental, han signat un conveni de col·laboració amb la voluntat d’unificar forces i establir sinèrgies que enforteixin el sector i millorin la inclusió social i laboral dels col·lectius que representen. Manuel Palou, president de Dincat, i Francisco Villegas, president d’AMMFEINA, han estat els encarregats de signar el conveni.

Les dues organitzacions, que comparteixen entitats associades, col·laboren de forma estreta des de fa més de 15 anys en diversos àmbits de promoció de la vida independent dels grups de població que representen, com la inclusió laboral, l’accés a l’habitatge, la capacitació laboral o la formació. Tanmateix, davant dels nous reptes de futur i les dificultats que travessa part del sector, AMMFEINA i Dincat han decidit fer aquest pas endavant en la seva relació amb l’objectiu d‘establir estratègies comunes i desenvolupar projectes conjuntament. En concret, el conveni neix amb la voluntat de definir posicionaments i impulsar accions per tal d’incidir en les polítiques i les administracions públiques, així com en la societat en general, i de desenvolupar projectes, grups de treball, esdeveniments o qualsevol altra acció que contribueixi a la millora del coneixement i a la transformació del model d’inclusió social i laboral i d’atenció a les persones.

Per tal d’assolir aquests objectius, el conveni estableix la constitució d’una Taula de Coordinació Permanent, encarregada de supervisar l’execució de les iniciatives que es duguin a terme, així com d’avaluar-ne els resultats.

Descarrega la nota de premsa. 

NP| Dincat reclama incloure la realitat que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita per la igualtat de gènere

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya recorda que les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació i cal tenir-les en compte a l’hora d’impulsar polítiques feministes

Divendres, 5 de març de 2021.- Amb motiu de la celebració el pròxim dilluns del Dia Internacional de la Dona, Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la realitat que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere.

Les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de la seva vida. Una realitat que, encara avui, no està suficientment reconeguda, ni estudiada.

Per tot això, i sumant-se al manifest de CERMI Mujeres, Dincat reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, el sector demana que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

 

Descarrega la nota de premsa