Impulsar la inclusió i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, principalment discapacitat intel·lectual i malaltia mental, és la missió principal de la Fundació Aspros, entitat privada sense afany de lucre de les terres de Lleida. Des de l’any 1962 treballa en col·laboració amb les famílies, les administracions i les entitats públiques per assolir la inclusió d’aquest col·lectiu i aconseguir la igualtat d’oportunitats de totes les persones.
Actualment, són més de 560 les persones ateses en àrees d’acolliment residencial, servei de teràpia ocupacional, servei ocupacional d’inserció, formació professional i inserció laboral. Avui conversem amb l’actual director executiu de l’entitat, l’Enric Herrera, sobre persones perfectament imperfectes, sobre tot allò aconseguit i sobre tot el que està per venir.
L’any passat va ser molt especial per la Fundació Aspros perquè va celebrar el seu 60è aniversari. Com s’arriba fins aquí?
Es diu aviat, però 60 anys de trajectòria no és una fita que s’assoleixi fàcilment. Aspros s’ha convertit en l’entitat degana del nostre àmbit a les terres de Lleida, però això no és només una qüestió de temporalitat o casualitat, sinó que és el fruit de la visió clara, innovadora i humanista que l’entitat va adquirir ja en els seus inicis; un caràcter que va néixer dels impulsors del projecte, encapçalats pel Josep Eritja, seguit de persones com el Joan Escolar i el Jaume Herrera.
L’any 1962 no existia un marc legal que emparés les persones del col·lectiu. Però els impulsors d’Aspros van demostrar tenir la il·lusió, l’empenta, la visió i la força per posar en marxa un projecte que garantís el dret a una vida plena i amb igualtat d’oportunitats a les persones del col·lectiu i a les seves famílies. En l’actualitat parlem sovint de l’Atenció Centrada en la Persona, però aquest és un model que, ja en el seu dia, els fundadors d’Aspros van impulsar. Aquesta visió pionera, trencadora, innovadora i centrada en la persona, que hem mantingut al llarg d’aquests 61 anys, és el que ens ha permès arribar fins aquí.
Quines són les fites més destacables o històriques d’Aspros durant els seus 60 anys de vida?
Sens dubte, una de les fites que van marcar un abans i un després a l’entitat va ser als inicis dels anys 80, amb l’obertura del Centre Especial de Treball d’Aspros, amb una secció especialitzada de jardineria, una línia de treball que es manté a dia d’avui. Va ser un gran impuls de la inclusió de les persones cap a la societat i cap a les oportunitats laborals; unes oportunitats que no només els ajudarien a integrar-se en la societat, sinó en esdevenir persones amb major autonomia i independència.
L’any 82 també va ser un moment transcendental per les persones de l’entitat, amb l’obertura de la primera llar-residència Santa Marta a la ciutat de Lleida, i la posada en marxa del projecte de Llars urbanes, un model pioner d’acolliment residencial amb nous equipaments integradors i comunitaris. Un nou model d’habitatge que impulsa la integració de les persones a la comunitat i al nucli urbà de Lleida, així com la seva autonomia.
També, a finals dels anys 90 i principis dels 2000 es van inaugurar els primers centres psicoterapèutics especialitzats La Coma, a Sidamon, i Empresseguera, a Lleida, esdevenint una de les entitats pioneres en oferir serveis especialitzats per les persones que pateixen trastorns mentals.
Parla’ns de les persones d’Aspros: les famílies, les persones usuàries, els professionals… quin paper juguen i han jugat en la història de l’entitat?
No voldria entrar en tòpics, però les persones són, ni més ni menys, que l’essència del propòsit de l’entitat. A nosaltres ens agrada parlar de “persones perfectament imperfectes”. Això és el que som tots i cadascú de nosaltres: persones que, amb les seves diferències, les seves fortaleses o mancances ens convertim en éssers únics, especials i essencials.
Aspros va ser fruit de l’impuls d’uns pares i mares que buscaven una vida millor i amb igualtat d’oportunitats pels seus fills i filles. El paper de les famílies s’ha conservat al llarg dels anys, esdevenint una part indispensable del nostre projecte. De la mateixa manera, ho són les persones usuàries: elles són la nostra raó de ser. I com no, el nostre equip de professionals. Hem de tenir clar que sigui el que sigui el que s’impulsa, el valor es troba en les persones que formen part del projecte.
Les persones són el motor de canvi. De fet, des de l’entitat ens emparem sovint sota la filosofia ubuntu de Nelson Mandela. Una frase que representa molt el que és la nostra entitat és “jo soc perquè nosaltres som”: ens fem humans a través d’altres persones.
Com ha canviat l’entitat al llarg d’aquests anys?
Ja a l’any 1962 Aspros va néixer donant resposta a una necessitat, amb la clara voluntat d’esdevenir un instrument al servei de les persones. Al llarg d’aquests anys, l’entitat ha après de les persones. Això ha provocat que Aspros s’hagi anat transformant en funció de les necessitats que les persones han tingut. Això sí, sempre mantenint la missió i el propòsit de l’entitat; allò que reflecteix la nostra essència i la nostra raó de ser. Nosaltres no decidim, sinó que responem a les necessitats d’una societat que està en permanent moviment.
Com afronta la Fundació Aspros el futur?
Venim d’uns anys molt marcats per la irrupció de la Covid-19 a les nostres vides. La pandèmia ens va posar a prova, però la ràpida adaptació i resposta que vam donar van fer que ho poguéssim superar. Ens vam adaptar per poder seguir oferint el millor de nosaltres a les persones que més ho necessiten: servei, ajuda i suports.
Arrel del Covid-19 vam visualitzar encara més la creixent fractura social que existeix; cada cop hi ha més persones en risc de vulnerabilitat. La Fundació Aspros no és una entitat inamovible, sinó que evolucionem cap a les necessitats de la societat. Som una organització basada en l’escolta i l’empatia i, d’acord la nostra missió de garantir drets i oportunitats a totes les persones, no hem de restar impassibles davant d’aquesta situació. Volem esdevenir, un cop més, agents de canvi i posar a disposició de les persones que ho necessiten recursos i suports.
Si bé fins ara la nostra missió s’ha centrat en atendre persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental, és el moment d’adaptar-nos una altra vegada i donar resposta als nous col·lectius vulnerables. Aspros té estructura i serveis, disposa de persones formades i d’un objectiu molt clar. Sabem qui som i hem d’actuar en conseqüència. En aquest camí estem.
Què necessita Aspros per poder complir 60 anys més?
Seguir treballant dia rere dia amb la mateixa il·lusió amb la qual vam néixer i que ens ha caracteritzat al llarg d’aquests 61 anys. Fer les coses des del cor, amb sensibilitat i convenciment. I, sobretot, de les persones per a les persones.