NP| Dincat i la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu de fer arribar els serveis de la federació a les persones amb discapacitat intel·lectual d’Andorra

Posted on | by Laura Muntada
  • Aquest acord suposa un pas endavant en l’estratègia internacional de Dincat per intercanviar experiències, tècniques i projectes i així millorar contínuament l’atenció dedicada a les persones ateses

1 de febrer del 2022.– Aquest matí, Dincat i la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra, han signat un acord de col·laboració amb l’objectiu d’intercanviar experiències, tècniques i projectes i així millorar contínuament l’atenció dedicada a les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, l’acord suposa un pas endavant en l’estratègia internacional de Dincat, ja que, per primera vegada, fa arribar els seus serveis al país dels Pirineus. L’acord de col·laboració, s’ha signat aquest matí per la directora general de la Fundació, Celine Mandicó, i el director de Dincat, Carles Campuzano i Canadés, ha comptat també amb la presència de la Sra. Maria Pilar Díez, presidenta del Patronat de la Fundació Privada Nostra Sra. de Meritxell. D’aquesta manera, la FPNSM es podrà beneficiar de tots els serveis que proporciona Dincat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i contribuir a garantir la inclusió social i laboral digne de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com vetllar per una vida més justa per a elles i les seves famílies. L’experiència i l’especialització de les dues entitats contribuirà a fer encara més efectiu el respecte dels drets, de la dignitat i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu i d’aconseguir una societat més justa, equitativa i igualitària.

Amb la validació d’aquest conveni, la FPNSM es podrà d’ara endavant beneficiar d’un catàleg de serveis que s’articula sobre la sensibilització social, la formació continuada dels professionals d’aquest sector i d’un ampli ventall de serveis d’informació i assessorament en àmbits tècnics. Aquesta col·laboració permet, entre d’altres, el treball en xarxa amb les entitats dedicades a l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, una manera d’intercanviar experiències, tècniques i projectes i així millorar contínuament l’atenció dedicada a les persones ateses. Aquest treball en xarxa dona a la Fundació l’oportunitat d’ampliar les oportunitats de formació tècnica i de poder participar en estudis i projectes de recerca.

La FPNSM ha comptat amb el suport de nombrosos referents internacionals en el món de la discapacitat intel·lectual; com el Dr. Miguel Àngel Verdugo, Dr. Ramon Novell, Dra. Pilar Rodríguez, la Dra. Margarita Cañadas o la Dra. María Jesús Goikoetxea entre d’altres. Amb aquest conveni, aquest suport s’amplia i dona l’oportunitat als professionals de la Fundació de participar i compartir els seus coneixements en jornades, congressos, trobades i grups de treball amb els millors professionals del món de la discapacitat intel·lectual.

El conveni de col·laboració preveu també que la Fundació passi a formar part del LabDincat per a la realització d’estudis i promoció de recerca en relació als serveis i suports per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. De fet la directora general de la FPNSM, Celine Mandicó, és un nou membre del Consell i ha mostrat la seva satisfacció per la concreció d’aquest conveni entre les dues entitats, que de nou “proporciona eines i serveis que sense cap mena de dubte, ens permetran continuar a millorar la qualitat de vida, la promulgació de la dignitat i la garantia del respecte dels drets de les persones que atenem.”

El director de Dincat, Carles Campuzano, ha valorat molt positivament poder comptar amb la participació de la Fundació, “que des de fa més de 50 anys treballa àrduament per a la inclusió i el desenvolupament dels projectes de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual del Principat.” Campuzano lloa el fet de poder intercanviar experiències, projectes i coneixements amb una entitat “que amb el pas dels anys s’ha convertit en una institució i un exemple a seguir en el sector de la discapacitat del nostre entorn geogràfic.”

Descarrega la nota de premsa

NP| El sector de la discapacitat intel·lectual reclama mecanismes de conciliació en cas de confinament d’un familiar dependent

Posted on | by Laura Muntada
  • Dincat assegura que les famílies estan al límit i reivindica de nou un permís laboral retribuït per a que aquestes puguin continuar cuidant el seu familiar sense perdre el sou


25 de gener de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual, alerta de nou al Govern espanyol de la necessitat d’establir mecanismes de conciliació per a les famílies del col·lectiu en cas de confinament d’una persona dependent al seu càrrec. En aquest sentit, Dincat recorda que moltes persones amb discapacitat intel·lectual necessiten una atenció específica i, en cap cas, els seus familiars poden deixar-los sols per anar a treballar.

Un dels punts principals que reclamen les famílies és que se’ls garanteixi un permís laboral retribuït per a poder continuar cuidant el seu familiar sense perdre el sou, fins que aquest pugui incorporar-se al seu servei, ja sigui una escola, un centre ocupacional o un centre especial de treball, entre d’altres. “Les famílies estan al límit, sobrepassades. És una qüestió que demanem des del principi de la pandèmia i no entenem com, encara avui, després de sis onades, no ha quedat resolta.”, denuncia Carles Campuzano, director de Dincat.

Cal tenir en compte, també, que el protocol a Catalunya estableix que aquelles persones usuàries de Centres d’Atenció Diürna que són cas confirmat de Covid-19 o aquelles no vacunades que han tingut un contacte estret s’han de confinar al llarg de 10 dies, 3 més que la resta de la població. Una circumstància que Dincat denuncia en no anar acompanyada d’ajudes de conciliació i que encara allarga més la complicada situació dels familiars a càrrec.

Descarrega la nota de premsa

AFAMP Plena Andalucía

NP| Dincat exigeix al Govern espanyol protegir urgentment les persones amb discapacitat intel·lectual amb la tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector a Catalunya exigeix prioritzar les persones del col·lectiu en l’estratègia de vacunació, ja que, en moltes ocasions, tenen major risc de contreure el virus i desenvolupar casos més greus
  • Dincat insisteix, també, en la importància d’impulsar una reforma legal que estableixi la vacunació obligatòria entre aquells professionals que tenen cura i acompanyen col·lectius en risc

Dimecres, 12 de gener de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, exigeix al Govern espanyol i, en concret, al Ministeri de Sanitat, que prioritzi immediatament totes les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’administrar la tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19, davant l’alarmant creixement dels contagis de les últimes setmanes. Dincat insisteix en la importància de protegir les persones del col·lectiu ja que moltes d’elles, com van determinar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les Nacions Unides als inicis de la pandèmia, tenen major risc de contreure el virus per diferents motius, com les barreres a l’hora de posar en pràctica mesures d’higiene bàsiques o la dificultat a l’hora de distanciar-se socialment, entre d’altres. Cal tenir en compte, també, que moltes d’aquestes persones tenen patologies associades que els fa més vulnerables de desenvolupar casos més greus i, fins i tot, de morir.

A més, Dincat assegura que és de vital importància que es prioritzi la vacunació amb la tercera dosi, també, de totes aquelles persones que participen en la cura i suports, tant cuidadors professionals i suports laborals, com familiars que formin part del seu grup de convivència.

“Les persones del col·lectiu, així com les famílies i les entitats que els acompanyen estan angoixades, a l’espera que s’atengui aquesta sol·licitud que fa setmanes que reivindiquem. Sabem que la Generalitat ha defensat aquesta necessitat a Madrid, i no entenem els motius pels quals el Ministeri de Sanitat no inclou el nostre col·lectiu entre els grups prioritaris. És una qüestió de responsabilitat pública garantir la protecció de la salut de les persones més vulnerables”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

D’altra banda, fa setmanes que Dincat demana a l’administració pública l’impuls d’una reforma legal que estableixi la vacunació obligatòria entre aquells professionals que atenen a col·lectius en risc. En aquest sentit, la federació manifesta, d’acord amb els resultats de diferents assajos clínics, que la vacuna és científicament segura i altament efectiva a l’hora d’evitar l’aparició de símptomes greus associats a la malaltia i una estratègia essencial per superar a mitjà i llarg termini l’actual pandèmia.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat, La Unió i CCPC urgeixen al Govern dignificar el finançament dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat

Posted on | by Laura Muntada
  • Les tres organitzacions asseguren que la situació econòmica i financera de les entitats del sector és molt preocupant i cal augmentar immediatament els mòduls i tarifes dels serveis
  • Assegurar la viabilitat de les entitats, garantir una atenció basada en la qualitat, i establir unes bones condicions laborals per als treballadors són les prioritats del sector


Dimecres, 22 de desembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, La Unió Catalana d’Hospitals i la Coordinadora Catalana de Centres per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (CCPC), demanen al Govern de la Generalitat i, en concret, al Departament de Drets Socials, que acordi amb el sector un increment de les tarifes que financen els serveis i suports que presten les entitats a les persones amb discapacitat. La demanda conjunta neix de la necessitat d’impulsar mesures urgents per tal garantir la qualitat en l’atenció, la millora dels salaris dels professionals que tenen cura de les persones i la sostenibilitat econòmica de les entitats.

En aquest sentit, les tres organitzacions asseguren que la situació econòmica i financera dels serveis d’atenció a les persones del col·lectiu és molt preocupant i la necessitat d’augmentar els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials és molt urgent. Cal tenir en compte que el sector arrossega l’infrafinançament patit a conseqüència de més d’una dècada perduda a causa de la congelació i retallada dels mòduls. Una realitat que compromet, en molts casos, l’atenció prestada als diferents col·lectius als quals representen. Però, també, suposa una amenaça per a la sostenibilitat de les entitats i les condicions laborals dels treballadors, que estan directament vinculades a aquests mòduls i tarifes que fa anys que no s’actualitzen degudament. Com a mostra d’aquest neguit, durant els darrers anys, el sector ha reivindicat una millora del finançament d’aquests serveis que permeti posar fi a aquesta delicada situació. En concret, el període 2019-2021 el sector, sota el paraigua de La Confederació del Tercer Sector, reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se de la dècada perduda. Si bé és cert que durant els darrers dos anys s’han produït alguns increments dels mòduls de determinats serveis, aquests augments han estat poc rellevants i insuficients i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès l’anterior Govern. A això cal afegir  l’incompliment del compromís per aquest any 2021, en què no s’ha produït cap increment, i la falta de propostes i concrecions de cara al 2022.

A aquesta realitat injustificable i continuada en el temps, s’hi sumen també els sobre costos derivats de la pandèmia, als quals van haver de fer front les entitats per a poder garantir com calia la salut i atenció de les persones que acompanyen. A pesar que el Govern va aprovar uns increments extraordinaris de mòduls per cobrir aquests sobre costos, aquests van ser del tot insuficients i no van cobrir els primers 6 mesos de pandèmia. A més, de moment, només s’han aplicat als serveis concertats, deixant sense cobrir la despesa extra assumida per les entitats que es troben en règim de subvenció i que presten exactament els mateixos serveis als mateixos col·lectius.

Per tot plegat, Dincat, La Unió i la CCPC urgeixen prendre accions al respecte i insisteixen en la necessitat de comptar amb la participació de les entitats representatives per trobar solucions ajustades a les veritables realitats i necessitats de cada col·lectiu.

Descarrega la nota de pemsa

NP| Ferrocarrils col·labora amb Dincat i Catalònia Fundació Creactiva per millorar l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual usuàries del transport

Posted on | by Laura Muntada
  • Dincat formarà el personal d’FGC per atendre de forma adequada aquest col·lectiu i elaborarà una guia de recomanacions per a les persones usuàries d’FGC amb discapacitat intel·lectual

  • Catalònia Fundació Creactiva promourà jornades de sensibilització per donar a conèixer a les persones que treballen a Ferrocarrils la realitat d’aquest col·lectiu i les seves necessitats
  • Les tres entitats col·laboren en la difusió, als trens i estacions d’FGC, de dues campanyes coincidint amb la commemoració, demà divendres dia 3, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) col·laborarà amb Dincat i Catalònia Fundació Creactiva per millorar l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual usuàries del transport públic. Les tres entitats manifesten d’aquesta manera la seva voluntat de dur a terme accions per donar a conèixer i sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat d’aquest col·lectiu.

Així, amb aquesta voluntat, el personal de Ferrocarrils rebrà formació en l’atenció a les persones usuàries amb discapacitat intel·lectual. Aquests cursos els impartirà Dincat i donaran eines per optimitzar l’atenció a les persones d’aquest col·lectiu. L’entitat també elaborarà una guia de recomanacions per a les persones usuàries amb discapacitat intel·lectual que es moguin amb Ferrocarrils. Les dues entitats reforcen així la seva col·laboració, ja que havien col·laborat anteriorment en la formació dels inspectors i inspectores d’FGC.

D’altra banda, Catalònia Fundació Creactiva promourà diferents jornades de sensibilització per donar a conèixer a les persones que treballen a FGC la realitat del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i les seves necessitats per poder donar resposta davant situacions d’urgència mèdica o en la prevenció i detecció de l’abús a les persones d’aquest col·lectiu.

L’anunci d’aquesta col·laboració coincideix amb la commemoració, demà divendres dia 3, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Amb motiu d’aquest dia, la presidenta de Ferrocarrils, Marta Subirà; el director de Dincat, Carles Campuzano, i el director de Catalònia Fundació Creactiva, Joaquim Serrahima, han presentat avui a l’estació de Pl. Catalunya un tren d’FGC decorat amb motius de dues campanyes per visibilitzar aquest col·lectiu i conscienciar la ciutadania. A l’acte també ha participat la directora general de Provisió de Serveis, Maria Rosa Pons.

La presidenta de Ferrocarrils ha destacat el compromís de la companyia “amb les persones i amb l’accessibilitat. El 100% dels trens i estacions d’FGC estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. No només vetllem per tenir uns trens puntuals i unes estacions modernes, sinó que vetllem perquè tothom, sense excloure ningú, en pugui fer ús”. Subirà també ha destacat que la gestió activa de la diversitat és clau en la política de la companyia: “Així ho marca la nostra Estratègia d’Activisme. Treballem per ser una empresa diversa i inclusiva, tant pel que fa a les persones usuàries com també a casa nostra, dins la companyia. No podem treballar per atendre una clientela diversa i amb perspectiva inclusiva si internament no ho gestionem d’aquesta manera”.

Per la seva banda, el director de Dincat ha explicat que “cal aconseguir, d’una vegada per totes, que les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies no siguin invisibles. Per això, és tan important per nosaltres una col·laboració com aquesta, que ens ofereix justament això, fer-nos visibles i apropar la realitat del col·lectiu a la ciutadania. Estem, per tant, molt agraïts a Ferrocarrils pel seu compromís i suport”.

Finalment, el director de Catalònia Fundació Creactiva ha destacat que “la campanya que veuran les persones usuàries a dins dels trens és un recull de quadres creats per diferents artistes de la Fundació, que mostren l’art com un procés que trenca els límits i empodera les persones. És una oportunitat per fixar la vista en la capacitat, i no en la discapacitat. De fer visible els talents artístics de les persones de Catalònia”.

 

La Fira de la Discapacitat Intel·lectual a les estacions d’FGC

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, Dincat ha organitzat aquesta setmana a l’Espai Provença d’FGC la Fira de la Discapacitat Intel·lectual. Des de dilluns 29 fins a demà divendres dia 3, un total de 12 entitats són presents a l’estació de Provença per exposar o vendre els productes que fan des dels seus centres. D’aquesta manera, el col·lectiu es fa visible per lluitar per una societat inclusiva, compromesa i responsable.

A més, demà dia 3, la Fira amplia la seva presència dins les instal·lacions d’FGC, i algunes de les entitats seran presents també a una desena d’estacions de Ferrocarrils. Concretament, la Fira de la Discapacitat Intel·lectual estarà divendres a les estacions de Pl. Catalunya, Gràcia, Valldoreix, Rubí, Sabadell Plaça Major, Terrassa Rambla Plaça Espanya, L’Hospitalet Av. Carrilet, Martorell Central i Manresa Baixador.

NP| Més de mil persones del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual es concentren a Plaça Sant Jaume per denunciar les llistes d’espera

Posted on | by Laura Muntada
·         #STOPLlistesEspera és el lema de la campanya impulsada per Dincat amb l’objectiu de denunciar les dificultats a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o als serveis d’atenció diürna

·         El sector recorda també la importància de fer efectiu el dret d’aquestes persones a dur a terme el seu propi projecte de vida donant-los oportunitats reals, si volem ser una societat realment inclusiva

 

Podeu descarregar material audiovisual aquí: https://we.tl/t-9VCVK0hN3r

 

3 de desembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha reunit a més de mil persones amb discapacitat intel·lectuals, familiars i professionals del sector aquest migdia a Plaça Sant Jaume, amb l’objectiu de denunciar les llistes d’espera a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris i als serveis d’atenció diürna,  així com reivindicar el seu dret a tenir i dur a terme un projecte de vida independent. L’acte s’ha celebrat en el marc de la campanya impulsada per Dincat, #STOPLlistesEspera.

Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de més de 15 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les persones i famílies del col·lectiu. D’altra banda, els serveis d’atenció diürna, fonamentals pel desenvolupament personal de gran part del col·lectiu, acumulen a més de 1.000 persones a l’espera d’accedir-hi. Tampoc podem passar per alt la delicada situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Les famílies amb un infant amb especials necessitats, d’una banda, cada cop han d’esperar més temps per accedir a una primera visita i, d’altra banda, cada vegada compten amb menys hores d’atenció, en una franja d’edat on una ràpida resposta és essencial.

Carles Campuzano, Director de Dincat ha expressat que “fa anys que reclamem posar fi amb urgència a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos”. “Les famílies estan al límit, la situació és injustificable i, esperem,, que se’ns escolti i es posin solucions dignes del país responsable i compromès que volem ser”, ha afegit.

 

Tanmateix, no hem d’oblidar, però, que, si volem ser una societat realment inclusiva, hem de ser capaços de fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a dur a terme el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral.

 

Quatre persones amb discapacitat intel·lectual -Sergi Moncunill, Raquel Arriaza, Dolors Torrents i Marc Farré- han estat els encarregats de llegir el manifest durant la concentració, exigint que s’escoltin les següents reclamacions:

·         Que el Govern es comprometi de forma clara i vinculant a posar fi a les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o a un servei d’atenció diürna pel nostre col·lectiu.

 

·         Aprovar un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que tingui en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual.

 

·         La concertació urgent de les corresponents places públiques que actualment són buides, mentre les persones s’acumulen a la llista d’espera. No més places sense persones i persones sense places.

 

·         Posar en marxa un pla  d’inversions per tal de concertar noves places i nous serveis d’habitatge, ja sigui en una residència, una llar-residència, o de suport a la pròpia llar, i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.

 

·         Posar a l’abast de les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places, la informació i facilitats necessàries per poder-los dur a terme.

 

·         Modificar la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu, així com el vincle amb l’entorn habitual de les persones i famílies.

 

·         Definir i donar a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis d’habitatge amb suport,  i establir un procediment clar perquè les persones i familiars comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

 

·         Creació d’un canal de comunicació directa i eficient entre l’administració i les famílies, amb l’objectiu que aquestes estiguin acompanyades en tot el procés d’assignació de places i puguin rebre un assessorament continuo per resoldre els dubtes o incidències que puguin esdevenir.

 

·         Incrementar els recursos destinats al servei d’atenció precoç, per a poder augmentar les hores d’atenció a cada infant d’acord amb les seves necessitats.

 

·         L’impuls de més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal, que porten anys en procés de desenvolupament i permetrien a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgin poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat.

 

·         Promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda, per promoure la vida independent d’aquestes persones.

 

·         Posar en marxa campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania per promoure la vida en comunitat i la relació amb l’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual.

 

·         La creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector per poder fer front a aquesta problemàtica i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| El col·lectiu de la discapacitat intel·lectual assegura trobar-se en una situació límit i exigeix al Govern posar fi a les llistes d’espera que pateix

Posted on | by Laura Muntada
  • #STOPLlistesEspera és el lema de la campanya impulsada per Dincat amb l’objectiu de denunciar les dificultats a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o als serveis d’atenció diürna

  • El sector recorda també la importància de fer efectiu el dret d’aquestes persones a dur a terme el seu propi projecte de vida donant-los oportunitats reals, si volem ser una societat realment inclusiva

  • El sector es concentra demà, a les 12h, a Plaça Sant Jaume de Barcelona, per reclamar la definició d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació, entre d’altres

 

2 de desembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha impulsat, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebrà demà, 3 de desembre, la campanya #STOPLlistesEspera amb l’objectiu de denunciar les llistes d’espera a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris i als serveis d’atenció diürna,  així com reivindicar el seu dret a tenir i dur a terme un projecte de vida independent.

Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de més de 15 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les persones i famílies del col·lectiu. D’altra banda, els serveis d’atenció diürna, fonamentals pel desenvolupament personal de gran part del col·lectiu, acumulen a més de 1.000 persones a l’espera d’accedir-hi. Tampoc podem passar per alt la delicada situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Les famílies amb un infant amb especials necessitats, d’una banda, cada cop han d’esperar més temps per accedir a una primera visita i, d’altra banda, cada vegada compten amb menys hores d’atenció, en una franja d’edat on una ràpida resposta és essencial.

Fa anys que Dincat reclama posar fi amb urgència a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos. Tanmateix, no hem d’oblidar, però, que, si volem ser una societat realment inclusiva, hem de ser capaços de fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a dur a terme el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral.

 

Davant aquesta situació, que en cap cas ens defineix com una societat inclusiva, compromesa i responsable, Dincat posa damunt la taula un seguit de reclamacions:

  • Que el Govern es comprometi de forma clara i vinculant a posar fi a les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o a un servei d’atenció diürna pel nostre col·lectiu.
  • Aprovar un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que tingui en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • La concertació urgent de les corresponents places públiques que actualment són buides, mentre les persones s’acumulen a la llista d’espera. No més places sense persones i persones sense places.
  • Posar en marxa un pla  d’inversions per tal de concertar noves places i nous serveis d’habitatge, ja sigui en una residència, una llar-residència, o de suport a la pròpia llar, i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Posar a l’abast de les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places, la informació i facilitats necessàries per poder-los dur a terme.
  • Modificar la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu, així com el vincle amb l’entorn habitual de les persones i famílies.
  • Definir i donar a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis d’habitatge amb suport, i establir un procediment clar perquè les persones i familiars comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.
  • Creació d’un canal de comunicació directa i eficient entre l’administració i les famílies, amb l’objectiu que aquestes estiguin acompanyades en tot el procés d’assignació de places i puguin rebre un assessorament continuo per resoldre els dubtes o incidències que puguin esdevenir.
  • Incrementar els recursos destinats al servei d’atenció precoç, per a poder augmentar les hores d’atenció a cada infant d’acord amb les seves necessitats.
  • L’impuls de més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal, que porten anys en procés de desenvolupament i permetrien a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgin poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat.
  • Promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda, per promoure la vida independent d’aquestes persones.
  • Posar en marxa campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania per promoure la vida en comunitat i la relació amb l’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • La creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector per poder fer front a aquesta problemàtica i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge.

 

Per tal de fer visible la seva inquietud, Dincat reunirà entitats, persones i famílies del sector, demà 3 de desembre a les 12h, a Plaça Sant Jaume, de Barcelona.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Dincat valora els pressupostos de la Generalitat pel 2022 i considera insuficients les mesures que es volen impulsar

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual assegura que el Projecte de Llei no recull com cal moltes qüestions rellevants pel col·lectiu

  • L’eliminació de les llistes d’espera per accedir a serveis d’habitatge o atenció diürna; l’augment adequat dels mòduls i tarifes dels serveis; i la millora en el finançament dels Centres Especials de Treball són algunes les principals reclamacions del sector

 

Dimarts, 23 de novembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que gairebé el 75% dels pressupostos de la Generalitat pel 2022 plantejats en el Projecte de Llei vagin destinats a despesa social, evidenciant, així, el compromís del Govern de posar a les persones al centre i la voluntat d’enfortir el sistema de serveis socials. Tanmateix, tot i aquesta valoració positiva, Dincat considera que no recull com cal moltes qüestions rellevants pel col·lectiu i les mesures que es pretenen impulsar són del tot insuficients.

Pel que fa a l’àmbit del Departament de Drets Socials, Dincat considera una bona notícia però insuficient la inversió prevista de 55,85 milions d’euros en la creació de noves places residencials; així com la inversió de 123,07 milions d’euros per a la reforma o construcció de nous equipaments. Tot i que aquesta mesura permetria posar fre al creixement sostingut i continuat en el temps de les llistes d’espera, Dincat afirma que cal reforçar aquest compromís i parlar de l’eliminació de les llistes d’espera. “No estem parlant d’una xifra inabastable al llarg d’una legislatura. Almenys en el cas de la discapacitat intel·lectual, la inversió necessària per fer desaparèixer aquestes llistes d’espera tindria un cost aproximat de 113,5 milions. Cal per tant, un compromís més ferm i decisiu per establir un pla d’inversions que estigui a l’altura. Les persones i famílies del col·lectiu no poden ni han d’esperar més”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

D’altra banda, pel que fa a la inversió de 3.689 milions d’euros per enfortir el sistema de serveis socials l’organització insisteix en la necessitat indubtable que s’actualitzin i es millorin definitivament els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera. Cal recordar que el sector arrossega les conseqüències de l’infrafinançament patit per alguns d’aquests serveis a conseqüència d’una dècada de retallades i posteriors congelacions dels mòduls. Pel període 2019-2021 el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se. Si bé és cert que durant els últims dos anys s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients. Les conseqüències d’aquesta dècada perduda s’han fet notar, comprometent en molts casos l’atenció a les persones, la sostenibilitat i les condicions laborals dels professionals. “És cert que els nous pressupostos contemplen un increment de més de 28 milions d’euros per consolidar els augments de tarifes, però resulta que el 2021 no hi ha hagut cap augment d’aquestes en el nostre sector i no se’n contempla cap per l’any 2022. Volem insistir en la necessitat de fer una actualització d’aquests imports pel sector de la discapacitat intel·lectual i que es faci de forma consensuada mitjançant la constitució de la taula de treball i negociació que fa anys se’ns va dir que s’impulsaria”, afirma Carles Campuzano.

També en l’àmbit de Drets socials, Dincat insisteix, entre altres qüestions, en la necessitat de definir una nova cartera de serveis socials, més flexible i ajustada a les necessitats actuals i, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, més acord amb el que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat.

Pel que fa a l’àmbit d’empresa i treball, Dincat valora molt positivament que l’objectiu de millorar l’ocupabilitat per a les persones, en especial aquelles en situació d’atur de llarga durada, risc d’exclusió, discapacitat, joves i dones mitjançant polítiques actives d’ocupació torni a ser una prioritat del Govern de cara al 2022. En aquest sentit, Dincat insisteix en la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual, tant en l’empresa ordinària, com en els Centres Especials de Treball.

Pel que fa al treball protegit, el sector insisteix de nou en la necessitat de dotar d’un millor i més estable finançament als CET d’iniciativa social. Els increments de l’SMI dels últims anys, que Dincat celebra com un dret fonamental dels treballadors, suposen una gran amenaça per aquests centres sempre que no s’acompanyin d’increments pressupostaris per a poder mantenir les subvencions pel manteniment i suport a l’ocupació.

Dincat ja alertava l’abril passat que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant. Per aquest motiu, i amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, presentava un informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB), amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| El sector de la discapacitat intel·lectual demana al Govern l’obligatorietat de la vacuna contra la Covid-19 entre els professionals que treballen amb col·lectius de risc

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual considera la mesura necessària i una qüestió de responsabilitat social per garantir el dret a la protecció de la salut de les persones a qui acompanya

Dimarts, 16 de novembre de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida al Govern de la Generalitat per tal que porti a terme una reforma legal que estableixi la vacunació obligatòria entre aquells professionals que atenen a col·lectius en risc, amb l’objectiu de garantir la protecció de la salut de les persones més vulnerables.

En concret, Dincat alerta, com ja van fer l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les Nacions Unides als inicis de la pandèmia, que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen major risc de contreure el virus per diferents motius, com les barreres a l’hora de posar en pràctica mesures d’higiene bàsiques o la dificultat a l’hora de distanciar-se socialment, ateses les seves necessitats d’ajuda i suport addicionals, entre d’altres. Cal tenir en compte, també, que moltes d’aquestes persones tenen patologies associades que els fa més vulnerables de desenvolupar casos més greus i, fins i tot, de morir.

“L’obligatorietat entre els professionals d’atenció directa del nostre sector és una mesura necessària per garantir el dret a la protecció de la salut de les persones a qui acompanyem, circumstància que en temps de pandèmia com l’actual hauria de prevaldre. És una qüestió de responsabilitat”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. En aquest sentit, la federació manifesta, d’acord amb els resultats de diferents assajos clínics, que la vacuna és científicament segura i altament efectiva a l’hora d’evitar l’aparició de símptomes greus associats a la malaltia i una estratègia essencial per superar a mitjà i llarg termini l’actual pandèmia.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat celebra l’increment del SMI però recorda la importància de protegir els llocs de feina de les persones amb discapacitat intel·lectual

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya reclama augmentar les subvencions del SMI dels Centres Especials de Treball fins al 50% i el 75% i posar en marxa un pla de xoc urgent que garanteixi la seva viabilitat 

Dimarts, 28 de setembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat a Catalunya, celebra el nou augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), considerant-lo una bona notícia, però insisteix en la necessitat d’acompanyar aquest increment de les mesures i els suports necessaris per garantir el dret al treball de les persones amb especials dificultats.

En aquest sentit, Dincat recorda que la situació financera dels centres especials de treball (CET) d’iniciativa social, que són aquells que ocupen el major nombre de persones amb especials dificultats, és molt delicada. Aquesta fragilitat econòmica, que s’arrossega des de fa més d’una dècada a causa d’un infrafinançament públic crònic, s’ha vist agreujada, a més, arran de la crisi de la Covid-19 que ha posat al límit el sector.

Per aquest motiu, caldria, en primer lloc, que l’administració avalues quin és l’impacte dels increments del SMI en el manteniment i la creació d’ocupació per a les persones amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball. D’altra banda, Dincat assegura que si aquest augment del SMI no ve acompanyat d’un increment de la subvenció del SMI, tornarà a suposar una nova amenaça per a la sostenibilitat i competitivitat dels CET i, en conseqüència, posarà en perill milers de llocs de feina de persones amb discapacitat intel·lectual. En concret, Dincat reclama augmentar les subvencions del Salari Mínim Interprofessional fins el 75% -actualment en un 55%- segons les dificultats d’inserció laboral, per l’ocupabilitat de les persones amb especials dificultats.

Amb la mateixa voluntat i posant el manteniment de llocs de treball al centre, el sector reclama a l’Administració un pla de xoc urgent que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social, aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social, i posi punt i final al dèficit estructural que pateix el col·lectiu des de fa anys.

 Descarrega la nota de premsa