Autor: Laura Muntada

• Les tres organitzacions asseguren que la situació econòmica i financera de les entitats del sector és molt preocupant i cal augmentar immediatament els mòduls i tarifes dels serveis

• Assegurar la viabilitat de les entitats, garantir una atenció basada en la qualitat, i establir unes bones condicions laborals per als treballadors són les prioritats del sector

Dimecres, 22 de desembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, La Unió Catalana d’Hospitals i la Coordinadora Catalana de Centres per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (CCPC), demanen al Govern de la Generalitat i, en concret, al Departament de Drets Socials, que acordi amb el sector un increment de les tarifes que financen els serveis i suports que presten les entitats a les persones amb discapacitat. La demanda conjunta neix de la necessitat d’impulsar mesures urgents per tal garantir la qualitat en l’atenció, la millora dels salaris dels professionals que tenen cura de les persones i la sostenibilitat econòmica de les entitats.

En aquest sentit, les tres organitzacions asseguren que la situació econòmica i financera dels serveis d’atenció a les persones del col·lectiu és molt preocupant i la necessitat d’augmentar els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials és molt urgent. Cal tenir en compte que el sector arrossega l’infrafinançament patit a conseqüència de més d’una dècada perduda a causa de la congelació i retallada dels mòduls. Una realitat que compromet, en molts casos, l’atenció prestada als diferents col·lectius als quals representen. Però, també, suposa una amenaça per a la sostenibilitat de les entitats i les condicions laborals dels treballadors, que estan directament vinculades a aquests mòduls i tarifes que fa anys que no s’actualitzen degudament. Com a mostra d’aquest neguit, durant els darrers anys, el sector ha reivindicat una millora del finançament d’aquests serveis que permeti posar fi a aquesta delicada situació. En concret, el període 2019-2021 el sector, sota el paraigua de La Confederació del Tercer Sector, reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se de la dècada perduda. Si bé és cert que durant els darrers dos anys s’han produït alguns increments dels mòduls de determinats serveis, aquests augments han estat poc rellevants i insuficients i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès l’anterior Govern. A això cal afegir  l’incompliment del compromís per aquest any 2021, en què no s’ha produït cap increment, i la falta de propostes i concrecions de cara al 2022.

A aquesta realitat injustificable i continuada en el temps, s’hi sumen també els sobre costos derivats de la pandèmia, als quals van haver de fer front les entitats per a poder garantir com calia la salut i atenció de les persones que acompanyen. A pesar que el Govern va aprovar uns increments extraordinaris de mòduls per cobrir aquests sobre costos, aquests van ser del tot insuficients i no van cobrir els primers 6 mesos de pandèmia. A més, de moment, només s’han aplicat als serveis concertats, deixant sense cobrir la despesa extra assumida per les entitats que es troben en règim de subvenció i que presten exactament els mateixos serveis als mateixos col·lectius.

Per tot plegat, Dincat, La Unió i la CCPC urgeixen prendre accions al respecte i insisteixen en la necessitat de comptar amb la participació de les entitats representatives per trobar solucions ajustades a les veritables realitats i necessitats de cada col·lectiu.

Descarrega la nota de pemsa

• #STOPLlistesEspera és el lema de la campanya impulsada per Dincat amb l’objectiu de denunciar les dificultats a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o als serveis d’atenció diürna

• El sector recorda també la importància de fer efectiu el dret d’aquestes persones a dur a terme el seu propi projecte de vida donant-los oportunitats reals, si volem ser una societat realment inclusiva

• El sector es concentra demà, a les 12h, a Plaça Sant Jaume de Barcelona, per reclamar la definició d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació, entre d’altres

 

2 de desembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha impulsat, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebrà demà, 3 de desembre, la campanya #STOPLlistesEspera amb l’objectiu de denunciar les llistes d’espera a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris i als serveis d’atenció diürna,  així com reivindicar el seu dret a tenir i dur a terme un projecte de vida independent.

Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de més de 15 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les persones i famílies del col·lectiu. D’altra banda, els serveis d’atenció diürna, fonamentals pel desenvolupament personal de gran part del col·lectiu, acumulen a més de 1.000 persones a l’espera d’accedir-hi. Tampoc podem passar per alt la delicada situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Les famílies amb un infant amb especials necessitats, d’una banda, cada cop han d’esperar més temps per accedir a una primera visita i, d’altra banda, cada vegada compten amb menys hores d’atenció, en una franja d’edat on una ràpida resposta és essencial.

Fa anys que Dincat reclama posar fi amb urgència a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos. Tanmateix, no hem d’oblidar, però, que, si volem ser una societat realment inclusiva, hem de ser capaços de fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a dur a terme el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral.

 

Davant aquesta situació, que en cap cas ens defineix com una societat inclusiva, compromesa i responsable, Dincat posa damunt la taula un seguit de reclamacions:

• Que el Govern es comprometi de forma clara i vinculant a posar fi a les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o a un servei d’atenció diürna pel nostre col·lectiu.

• Aprovar un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que tingui en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual.

• La concertació urgent de les corresponents places públiques que actualment són buides, mentre les persones s’acumulen a la llista d’espera. No més places sense persones i persones sense places.

• Posar en marxa un pla  d’inversions per tal de concertar noves places i nous serveis d’habitatge, ja sigui en una residència, una llar-residència, o de suport a la pròpia llar, i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.

• Posar a l’abast de les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places, la informació i facilitats necessàries per poder-los dur a terme.

• Modificar la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu, així com el vincle amb l’entorn habitual de les persones i famílies.

• Definir i donar a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis d’habitatge amb suport, i establir un procediment clar perquè les persones i familiars comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

• Creació d’un canal de comunicació directa i eficient entre l’administració i les famílies, amb l’objectiu que aquestes estiguin acompanyades en tot el procés d’assignació de places i puguin rebre un assessorament continuo per resoldre els dubtes o incidències que puguin esdevenir.
• Incrementar els recursos destinats al servei d’atenció precoç, per a poder augmentar les hores d’atenció a cada infant d’acord amb les seves necessitats.

• L’impuls de més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal, que porten anys en procés de desenvolupament i permetrien a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgin poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat.

• Promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda, per promoure la vida independent d’aquestes persones.

• Posar en marxa campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania per promoure la vida en comunitat i la relació amb l’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual.

• La creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector per poder fer front a aquesta problemàtica i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge.

 

Per tal de fer visible la seva inquietud, Dincat reunirà entitats, persones i famílies del sector, demà 3 de desembre a les 12h, a Plaça Sant Jaume, de Barcelona.

Descarrega la nota de premsa.

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual assegura que el Projecte de Llei no recull com cal moltes qüestions rellevants pel col·lectiu

• L’eliminació de les llistes d’espera per accedir a serveis d’habitatge o atenció diürna; l’augment adequat dels mòduls i tarifes dels serveis; i la millora en el finançament dels Centres Especials de Treball són algunes les principals reclamacions del sector

 

Dimarts, 23 de novembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que gairebé el 75% dels pressupostos de la Generalitat pel 2022 plantejats en el Projecte de Llei vagin destinats a despesa social, evidenciant, així, el compromís del Govern de posar a les persones al centre i la voluntat d’enfortir el sistema de serveis socials. Tanmateix, tot i aquesta valoració positiva, Dincat considera que no recull com cal moltes qüestions rellevants pel col·lectiu i les mesures que es pretenen impulsar són del tot insuficients.

Pel que fa a l’àmbit del Departament de Drets Socials, Dincat considera una bona notícia però insuficient la inversió prevista de 55,85 milions d’euros en la creació de noves places residencials; així com la inversió de 123,07 milions d’euros per a la reforma o construcció de nous equipaments. Tot i que aquesta mesura permetria posar fre al creixement sostingut i continuat en el temps de les llistes d’espera, Dincat afirma que cal reforçar aquest compromís i parlar de l’eliminació de les llistes d’espera. “No estem parlant d’una xifra inabastable al llarg d’una legislatura. Almenys en el cas de la discapacitat intel·lectual, la inversió necessària per fer desaparèixer aquestes llistes d’espera tindria un cost aproximat de 113,5 milions. Cal per tant, un compromís més ferm i decisiu per establir un pla d’inversions que estigui a l’altura. Les persones i famílies del col·lectiu no poden ni han d’esperar més”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

D’altra banda, pel que fa a la inversió de 3.689 milions d’euros per enfortir el sistema de serveis socials l’organització insisteix en la necessitat indubtable que s’actualitzin i es millorin definitivament els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera. Cal recordar que el sector arrossega les conseqüències de l’infrafinançament patit per alguns d’aquests serveis a conseqüència d’una dècada de retallades i posteriors congelacions dels mòduls. Pel període 2019-2021 el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se. Si bé és cert que durant els últims dos anys s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients. Les conseqüències d’aquesta dècada perduda s’han fet notar, comprometent en molts casos l’atenció a les persones, la sostenibilitat i les condicions laborals dels professionals. “És cert que els nous pressupostos contemplen un increment de més de 28 milions d’euros per consolidar els augments de tarifes, però resulta que el 2021 no hi ha hagut cap augment d’aquestes en el nostre sector i no se’n contempla cap per l’any 2022. Volem insistir en la necessitat de fer una actualització d’aquests imports pel sector de la discapacitat intel·lectual i que es faci de forma consensuada mitjançant la constitució de la taula de treball i negociació que fa anys se’ns va dir que s’impulsaria”, afirma Carles Campuzano.

També en l’àmbit de Drets socials, Dincat insisteix, entre altres qüestions, en la necessitat de definir una nova cartera de serveis socials, més flexible i ajustada a les necessitats actuals i, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, més acord amb el que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat.

Pel que fa a l’àmbit d’empresa i treball, Dincat valora molt positivament que l’objectiu de millorar l’ocupabilitat per a les persones, en especial aquelles en situació d’atur de llarga durada, risc d’exclusió, discapacitat, joves i dones mitjançant polítiques actives d’ocupació torni a ser una prioritat del Govern de cara al 2022. En aquest sentit, Dincat insisteix en la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual, tant en l’empresa ordinària, com en els Centres Especials de Treball.

Pel que fa al treball protegit, el sector insisteix de nou en la necessitat de dotar d’un millor i més estable finançament als CET d’iniciativa social. Els increments de l’SMI dels últims anys, que Dincat celebra com un dret fonamental dels treballadors, suposen una gran amenaça per aquests centres sempre que no s’acompanyin d’increments pressupostaris per a poder mantenir les subvencions pel manteniment i suport a l’ocupació.

Dincat ja alertava l’abril passat que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant. Per aquest motiu, i amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, presentava un informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB), amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral.

 

Descarrega la nota de premsa

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya reclama augmentar les subvencions del SMI dels Centres Especials de Treball fins al 50% i el 75% i posar en marxa un pla de xoc urgent que garanteixi la seva viabilitat 

Dimarts, 28 de setembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat a Catalunya, celebra el nou augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), considerant-lo una bona notícia, però insisteix en la necessitat d’acompanyar aquest increment de les mesures i els suports necessaris per garantir el dret al treball de les persones amb especials dificultats.

En aquest sentit, Dincat recorda que la situació financera dels centres especials de treball (CET) d’iniciativa social, que són aquells que ocupen el major nombre de persones amb especials dificultats, és molt delicada. Aquesta fragilitat econòmica, que s’arrossega des de fa més d’una dècada a causa d’un infrafinançament públic crònic, s’ha vist agreujada, a més, arran de la crisi de la Covid-19 que ha posat al límit el sector.

Per aquest motiu, caldria, en primer lloc, que l’administració avalues quin és l’impacte dels increments del SMI en el manteniment i la creació d’ocupació per a les persones amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball. D’altra banda, Dincat assegura que si aquest augment del SMI no ve acompanyat d’un increment de la subvenció del SMI, tornarà a suposar una nova amenaça per a la sostenibilitat i competitivitat dels CET i, en conseqüència, posarà en perill milers de llocs de feina de persones amb discapacitat intel·lectual. En concret, Dincat reclama augmentar les subvencions del Salari Mínim Interprofessional fins el 75% -actualment en un 55%- segons les dificultats d’inserció laboral, per l’ocupabilitat de les persones amb especials dificultats.

Amb la mateixa voluntat i posant el manteniment de llocs de treball al centre, el sector reclama a l’Administració un pla de xoc urgent que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social, aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social, i posi punt i final al dèficit estructural que pateix el col·lectiu des de fa anys.

 Descarrega la nota de premsa

• Prop de 3.500 de persones del col·lectiu s’aglutinen a la llarga llista d’espera que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos

• Les persones i famílies del col·lectiu asseguren trobar-se en una situació límit i urgeixen el compromís del nou Govern per resoldre aquesta problemàtica

• Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual, reclama des de fa anys la definició d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació

Dijous, 15 de juliol de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, urgeix al nou Govern acabar amb les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge a les quals fan front les persones del col·lectiu al territori. En aquest sentit, denuncia que el sistema actual d’assignació de places queda molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

Ja fa anys que el sector reclama amb urgència posar fil a l’agulla a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya  resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les famílies del col·lectiu.

“Les llistes d’espera són inacceptables i les famílies estan al límit. Cal una voluntat real per part del nou govern per posar punt final a aquesta situació que, a més, esdevé un absurd, quan hem detectat que hi ha persones sense places i places sense persones. Moltes entitats que han invertit recursos propis i públics continuen esperant que l’administració concerti les corresponents places públiques”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem per tant, que el nou govern es comprometi i prioritzi al llarg de la nova legislatura una planificació de país que garanteixi a les persones amb discapacitat intel·lectual els suports necessaris per viure de manera digna en el seu entorn habitual”, afegeix.

La federació reclama, en primer lloc, acordar entre el sector i el Govern un pla  d’inversions per tal de concertar noves places, posar en marxa nous serveis residencials i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.  De la mateixa manera, manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible. D’altra banda, el col·lectiu reclama, davant l’angoixa de les famílies, que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

La problemàtica de les llistes d’espera es trasllada, també, als serveis d’atenció diürna, que acumulen a més de 800 persones a l’espera d’accedir-hi. Un servei que, en el cas d’aquestes persones, és fonamental pel seu desenvolupament personal.

 

Promoure la vida independent, una assignatura pendent

La llarga llista d’espera per accedir als serveis residencials previstos a la cartera de serveis socials ha de tenir resposta, amb clar compromís d’avançar de manera efectiva en el desenvolupament de projectes de vida independent i, en definitiva, d’avançar en el desplegament de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat.

Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que s’impulsin més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal. Aquests serveis permeten a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgen i compten amb prou autonomia poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat en el seu propi habitatge, així com la resta de la societat.

“Si volem ser una societat realment inclusiva, com correspon, hem de ser capaços de fer efectiu el dret que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual, donant oportunitats reals a les quals poden viure de forma autònoma i independent, tenint en compte les seves concretes circumstàncies i necessitats, així com les barreres econòmiques amb les quals encara avui es troben i a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral, que és una altra barrera que s’ha d’eliminar”, manifesta Jordi Durà, representant del Consell de participació de famílies Dincat.

En aquest sentit, el col·lectiu reivindica, entre d’altres, promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda.

 

Descarrega la nota de premsa