Autor: Laura Muntada

• Dincat i Granés Fundació s’uneixen per impulsar el laboratori d’idees de referència del sector amb l’objectiu de dissenyar propostes transformadores i innovadores que millorin la qualitat de vida del col·lectiu

• El projecte agruparà una xarxa d’acadèmics i investigadors en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i comptarà amb la col·laboració de directius i professionals d’entitats d’iniciativa social, persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies

Barcelona, 7 de juny de 2021.– Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i Granés Fundació, entitat que treballa en l’àmbit de la discapacitat, els joves i la formació,  han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar el laboratori d’idees de referència (LabDincat) sobre la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya. A través de l’acord, les dues entitats treballaran concretament en l’Observatori de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya i l’elaboració de l’Informe anual sobre la situació de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya, fent-ne un seguiment, estudi, anàlisi i prospectiva.

L’Informe anual sobre la situació de la discapacitat intel·lectual a Catalunya inclourà l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu sobre la realitat de les persones del col·lectiu i les seves famílies en les diverses etapes de la vida,  així com elements transversals al voltant d’aspectes educatius, socials, de salut, laborals i de reconeixement de drets, entre d’altres. Aquest informe servirà per poder evidenciar i fer paleses les necessitats actuals de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual al medi polític i a la ciutadania en general i eradicar, així, el desconeixement que hi ha actualment entorn el sector.

En aquests sentit, LabDincat es revela com un instrument i suport indispensable a l’hora dissenyar propostes transformadores i innovadores en la línia de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Propostes polítiques i socials que, en definitiva, millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, i garanteixin el compliment dels seus drets en tots els àmbits i etapes de la vida. Per dur-ho a terme amb rigor i amb una mirada transversal, el laboratori agruparà una xarxa d’acadèmics i investigadors en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i comptarà també amb la col·laboració de directius i professionals de les entitats, les pròpies persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

A més, el LabDincat també té com objectiu la promoció de la recerca, la innovació i la transferència de coneixement en aquest camp. També la celebració de debats i col·loquis periòdics que permetin aprofundir en determinades qüestions d’interès, així com la creació d’un banc de bones pràctiques per recopilar experiències i promoure l’aprenentatge mitjançant l’intercanvi de coneixements.

LabDincat comptarà amb un Consell Assessor liderat pels professors Climent Giné i Toni Vilà i format per membres de les universitats catalanes i de centres de recerca; membres de la junta directiva de Dincat en representació de les entitats associades; un representant de Granés Fundació; i representants dels Consells de Persones i Famílies de Dincat.

 

Membres del Consell Assessor de LabDincat:

Joana Maria Mas	Professora – Blanquerna (URL)
Anna Balcells	Professora – Blanquerna (URL) – Suplent
Climent Giné	Professor emèrit – Blanquerna (URL)
Josep Font	Exdirector – Escola Estel
Laura Masferrer	Directora-Gerent – Granés Fundació
Toni Vilà	Investigador – Igop (UAB)
Ricardo Esteban	Professor – UAB
Maria Carbó	Professora – UB
Maria Pallisera	Professora – UdG
Carles Alsinet	Professor – UdL
Xavier Pelegrí	Exprofessor – UdL – Suplent
Òscar Martínez	Professor – URL

Descarrega la nota de premsa

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya celebra que finalment s’hagi arribat a un acord per formar Govern donant llum verda a una nova legislatura que estigui compromesa amb el col·lectiu
  
• Acabar amb les llistes d’espera, actualitzar les tarifes, garantir els llocs de feina i impulsar un marc legal que reconegui el Tercer Sector com a prestador de servei públics a través de l’acció concertada són algunes de les principals demandes del col·lectiu

Dijous, 27 de maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que finalment s’hagi arribat a un acord per formar Govern, donant llum verda a una nova legislatura que, espera estigui compromesa amb el col·lectiu i impulsi polítiques públiques concertades amb el sector.

El sector de la discapacitat intel·lectual arrossega una situació des de fa anys que posa en perill l’estabilitat de les entitats que donen suport al col·lectiu i, per tant, la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies. Un context que encara s’ha vist més agreujat a causa de la crisi de la Covid-19, que ha intensificant les situacions de desigualtat i discriminació que pateix el col·lectiu. Per això, Dincat reclama revertir aquesta situació a la que han portat, entre d’altres, l’infrafinançament crònic dels serveis, la llarga llista d’espera per a serveis essencials, la falta d’inversions i la manca d’un marc legal que reconegui el Tercer Sector com a prestador de servei públics a través de l’acció concertada.

“Demanem als membres del nou Govern que prioritzin les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Ara, amb una nova legislatura al davant, es té la oportunitat de demostrar que som un país socialment compromès, just i inclusiu, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb discapacitat de l’ONU”, reclama Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem que no ens decebin, ens escoltin i comencem plegats i  immediatament a construir polítiques públiques concertades amb el sector”, afegeix.

La federació recull en un document els 10 punts clau que el nou govern de la Generalitat ha d’atendre per a garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual:

2. LLISTES D’ESPERA. Acabar amb les llistes d’espera per accedir a serveis residencials i d’atenció diürna, concertant noves places i finançant nous serveis d’habitatge que responguin a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
3. TARIFES A L’ALTURA. Actualitzar les tarifes i subvencions i posar en marxa un pla d’inversions, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, i un pla de xoc amb mesures extraordinàries per fer front als sobre costos assumits per les entitats durant la pandèmia de la Covid-19 i protegir els llocs de feina de les persones amb discapacitat intel·lectual.

4. TREBALL DIGNE. Incrementar els recursos dels Centres Especials de Treball per garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats i promoure un model de treball inclusiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats.
5. ELIMINAR COPAGAMENT. Revisar l’actual sistema de copagament per evitar situacions d’empobriment i per fer-lo compatible amb el desenvolupament dels projectes de vida de les persones amb discapacitat.

6. EDUCACIÓ INCLUSIVA. Desplegar el sistema d’educació inclusiu per millorar l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials i incrementar l’actual finançament dels concerts.
7. LLEI TERCER SECTOR I ACCIÓ CONCERTADA. Impulsar una llei del Tercer Sector que reconegui el paper clau de les entitats d’iniciativa social en la provisió dels serveis socials i reguli de manera adequada l’acció concertada fent possible un model de col·laboració publicoprivada basat en l’excel·lència en l’atenció a les persones.
8. Incorporar la perspectiva de la discapacitat en l’atenció sanitària, reforçar la coordinació entre l’atenció primària i els serveis residencials i garantir l’accés al sistema de salut en igualtat de condicions per a les persones amb discapacitat.
9. VIDA INDEPENDENT. Adaptar el model d’atenció a la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, garantint que puguin viure de forma independent, participant plenament en tots els aspectes de la seva vida i prenent les seves pròpies decisions amb els suports adequats.
10. ACCESSIBILITAT COGNITIVA. Garantir l’accés a una informació clara, de fàcil comprensió i accessible per a tota la ciutadania, ja que entendre la informació és un dret.
11. CODI CIVIL CATALÀ. Accelerar la reforma del codi civil català, per passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports segons determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

Descarrega la nota de premsa

• Ambdues organitzacions han signat un conveni, conjuntament amb les entitats COCEMFE i COCARMI, per treballar plegats amb l’objectiu d’eliminar les barreres que encara existeixen per a les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a la justícia

Dimecres, 26 maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i el Consell de l’Advocacia Catalana han signat avui un conveni de col·laboració conjuntament amb la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de Catalunya (COCEMFE) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), amb l’objectiu de treballar plegats per eliminar les barreres que encara existeixen per a les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a la justícia.

El conveni neix amb la voluntat que les persones amb discapacitat puguin accedir a la justícia en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania, en compliment de l’article 24 de la Comissió Europea que garanteix el dret de les persones amb discapacitat a obtenir la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals i el dret a la defensa i l’assistència lletrada conforme a les condicions bàsiques de no discriminació.

Amb aquesta finalitat, les entitats i el Consell de l’Advocacia Catalana han acordat posar en marxa una campanya que, sota el lema “Fent accessible la justícia”, promourà l’accés a la justícia de persones amb qualsevol tipus de discapacitat, ja sigui intel·lectual, física, sensorial, psicosocial o del desenvolupament.  En aquest sentit l’Advocacia Catalana ha destacat la necessitat d’impulsar -entre d’altres mesures- la implementació del facilitador de justícia, una figura que té la funció d’informar i ajudar  les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i acompanyar a les seves famílies al llarg dels processos policials i judicials

“Les barreres cognitives que encara existeixen en l’àmbit judicial s’han d’eradicar i aquest conveni és un primer pas molt important en aquest sentit. Demanem les màximes garanties en la defensa del dret de les persones amb discapacitat a accedir a la justícia, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

“D’acord amb les normes internacionals, les persones amb discapacitat han de poder utilitzar els sistemes de justícia amb la mateixa facilitat que qualsevol altra persona“ ha manifestat la presidenta en funcions del Consell de l’Advocacia Catalana i degana de Reus, Encarna Orduna, per afegir que “es duguin a terme tot un seguit d’actuacions destinades a aconseguir la plena igualtat, sense permetre que es discrimini a ningú pel fet de tenir una discapacitat”. Les quatre entitats acordaran un pla de treball i crearan una Comissió de Seguiment de les accions previstes i dels seus resultats.

Descarrega la nota de premsa

• La federació presenta un informe amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general

• La taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual el 2019 se situava en poc més d’un 20%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat, en gairebé un 70%, fet que demostra que es necessita més compromís social i polític

• Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, reforçar la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector

Dijous, 29 d’abril de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, publica l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral. L’informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB) i presentat en el marc del Dia Internacional del Treballador, aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral. Aquestes propostes parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

Segons dades de l’INE, l’any 2019, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 30,3% – disminuint fins a un 12,7% en persones amb un grau reconegut superior al 75% – mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 77,7%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 20,4%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 66,9%. Això representa que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant.

D’altra banda, les persones amb especials dificultats perceben un salari equivalent al 82,9% del que cobraria una persona sense discapacitat en el mateix nivell professional, evidenciant-se, també, la bretxa salarial existent.

Aquesta situació, a més, s’ha vist agreujada arran de la crisi de la Covid-19 i prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària ha perdut la seva feina en l’últim any.

“Les xifres demostren una bretxa abismal que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu. Cal avançar cap a l’objectiu de garantir el dret al treball  de tothom per la via d’incrementar de manera significativa les oportunitats de trobar feines adequades per a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que vulguin treballar”, explica Carles Campuzano Director de Dincat. “Continuem  convençuts que una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal i com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que l’informe assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que estigui treballen en un Centre Especial de Treball o en una empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa les ajudes per a la contractació. Al mateix temps, es planteja augmentar l’actual quota del 2% de reserva prevista legalment a fins el 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, que només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a cobrir el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat o vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta.

La jubilació: un repte clau

Una altra de les problemàtiques clau que el sector demana resoldre és el de la jubilació anticipada, ja que el model actual no té en compte les condicions d’aquestes persones, que tenen un envelliment prematur i moltes més dificultats d’accedir al mercat laboral al llarg de la seva vida.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt difícil, per diversos factors (formatius, dificultats d’inserció laboral particularment a les empreses ordinàries, necessitats especials d’acompanyament, etc.) que trobin una ocupació i que aquesta, a més, tingui la durada suficient per a poder complir els requisits exigits legalment per accedir a la pensió de jubilació en els termes previstos actualment.

Per això, Dincat reclama que es revisi i actualitzi l’actual normativa, adaptant els requisits per accedir a la jubilació a la realitat d’aquestes persones. La reducció de l’edat mínima de jubilació a les persones amb especials dificultats, situant-la en els 45 anys, o la reducció del període mínim de cotització exigit per tenir dret a la pensió de jubilació, establint-lo en 10 anys, són algunes de les principals propostes de la federació.

L’exclusió social vinculada a la discapacitat

Tal com argumenta l’informe, les possibilitats d’integració de les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral i la consegüent opció d’obtenir ingressos propis són escasses. A més, quan aquestes persones treballen, ocupen llocs de baixa qualificació, amb sous baixos. Per tant, la discapacitat és un factor que agreuja l’exclusió laboral, i per extensió, l’exclusió social de les persones i les seves famílies.

En aquest sentit, cal tenir present que, d’una banda, les situacions de discapacitat es concentren a les llars pobres -la renda mitjana de les llars de les persones amb discapacitat és un 25% inferior a la mitjana de les llars sense discapacitat- i, d’altra banda, el sobre cost econòmic que la discapacitat ocasiona a les famílies -la necessitat d’un suport específic a les persones amb discapacitat es tradueix en un increment de les despeses de la seva unitat familiar que suposa, de mitjana, uns 25.148€ anuals.

Davant aquesta situació, Dincat defensa la necessitat que les prestacions i ajudes que poden rebre les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin en compte aquest escenari tan complex i desfavorable i, permetin compensar realment aquest greuge econòmic, que també pateixen les famílies. Garantir la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada, desvincular les pensions no contributives de la unitat econòmica de convivència, i revisar els criteris per accedir al nou Ingrés Mínim Vital  són algunes de les propostes que la federació posa damunt la taula.

 

Descarrega la nota de premsa

• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, recorda la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre

• Apostar per la publicació de més llibres en lectura fàcil, també per a adults, o garantir que totes les biblioteques i llibreries de Catalunya tinguin a disposició llibres en aquest format són algunes de les principals reclamacions del sector

 

Dimecres, 21 d’abril de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada de Sant Jordi més inclusiva.

A través d’un manifest, la federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), un mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format. De fet, i segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, malgrat ser el segon país amb més llibres publicats en LF, el 2020, tan sols es van publicar 25 títols en aquest format. Dincat, destaca, també, la importància que totes les biblioteques i llibreries de Catalunya tinguin a disposició llibres en lectura fàcil.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils o clàssics de la literatura, per la manca de publicacions de les novel·les més actuals en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’actualitat i d’acord amb la seva edat.

Dincat aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa. 

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya ha publicat avui el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”

• L’informe presentat al Palau Macaya fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats i ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient
  
• Dincat assegura que cal construir un nou model d’atenció més integrat i arrelat al territori, posar en marxa un pla de transformació de les entitats i impulsar una política forta i compromesa que aposti pel reconeixement públic i social de les entitats

Dimarts, 16 de març de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha presentant avui al Palau Macaya el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”. Passat un any de la proclamació de l’estat d’alarma, i encara immersos enmig d’una crisi sanitària sense precedents, la federació ha encarregat aquest informe amb l’objectiu de conèixer l’impacte de la Covid-19 en el sector, analitzar els reptes i oportunitats que presenta la nova realitat i definir les grans línies estratègiques per adaptar els serveis i suports per al col·lectiu a la nova realitat post Covid-19.

“El sobreesforç físic i emocional que han fet les entitats del sector i els seus professionals aquest any ha estat admirable i, sens dubte, clau a l’hora de pal·liar molts dels efectes que podria haver tingut en l’atenció a les persones, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests. Tanmateix, és important reflexionar com a sector i com a país sobre les febleses que ens han portat al límit i sobre com enfocar i enfortir el sector per comptar amb un sistema fort de serveis d’atenció a les persones”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

L’informe fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats, que ja travessaven una fràgil situació des de feia més de 10 anys, i en com la crisi ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient i ha deixat al descobert un desconeixement injustificable entorn el sector per part de l’administració pública.

Malgrat al llarg de l’any s’ha guanyat major capacitat de resposta i adaptació, el desemparament viscut, els protocols poc clars i específics, les mancances en coordinació, comunicació, recursos i formació, entre d’altres, han evidenciat la necessitat d’enfortir el sector. Cal, en aquest sentit, avançar cap a un model més eficaç de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual que garanteixi els seus drets i, també, el seu accés en tot moment als serveis sanitaris i a la informació sobre salut pública que requereixen, sense discriminació per motius de discapacitat.

“La falta d’un sistema integrat de gestió i informació dels serveis socials ha tingut conseqüències devastadores pel sector. Això, sumat a la constatació que l’administració no té prou consciència ni coneixement de les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, fa que reflexionar sobre el model existent i construir-ne un de millor s’hagi convertit en una qüestió de responsabilitat pública”, explica Campuzano.

Construint un sector més fort i sòlid

En aquest sentit, i a través de l’anàlisi feta durant la realització del llibre blanc, Dincat ha detectat els reptes que afronta el sector i les oportunitats de construir models més eficients que enforteixin el sector i dignifiquin l’atenció a les persones del col·lectiu.

En primer lloc, cal dissenyar i construir un nou model inclusiu, de proximitat i centrat en el projecte de vida de cada persona en la línia del que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.

Es tracta d’avançar en la desinstitucionalització, dissenyant nous models d’atenció que completin l’evolució cap a l’atenció centrada en la persona i arrelada al territori. Per aconseguir això, cal revisar les condicions dels equipaments, dels serveis i els suports; integrar persones de diferents col·lectius, trencant barreres i atenent les noves necessitats que emergeixen; i donar resposta a les noves necessitats de les famílies, incorporant nous serveis de suport i articulant serveis d’atenció domiciliària flexibles. En definitiva, cal revisar a fons tot el sistema de serveis i suports per avançar en aquest canvi centrat en les persones.

En segon lloc, és de vital importància posar en marxa un pla de suport per a la transformació de les entitats del sector per adequar-se de manera estable a les necessitats sobrevingudes i per preparar-se per la resposta a les situacions que es poden trobar en la nova realitat. D’una banda, cal millorar les competències necessàries per portar a terme els processos de transformació, a través de la formació dels professionals i de l’adaptació de les estructures i l’organització a les noves necessitats. D’altra banda, és important avançar en la gestió de la cultura ètica de les entitats, promovent sistemes de treball i gestió de les organitzacions que aterrin els valors i els codis ètics en el dia a dia de les entitats. Per últim, cal garantir la sostenibilitat dels serveis i de les entitats, incorporant sistemes eficaços de distribució de recursos i  invertint més en coneixement i transformació digital; així com cal impulsar accions de cooperació per avançar cap a una xarxa d’entitats fortes, referents territorials, amb visió de futur i amb capacitat per ampliar serveis i fer aliances.

En tercer lloc, l’informe determina que cal impulsar una política pública forta, clara i decidida que doni suport al sector i que aposti pel reconeixement social del paper de les entitats del tercer sector. En aquest sentit, l’administració hauria de ser capaç de facilitar amb rapidesa els recursos materials i econòmics necessaris per afrontar situacions com la viscuda amb la pandèmia de la Covid-19, sense que la qualitat a l’atenció a les persones es vegi afectada, ni es posi en risc la viabilitat de les entitats. Així mateix, és imprescindible establir mecanismes de coordinació eficients entre diferents departaments i els serveis que donen, especialment entre les dimensions de salut i la social.

 

Descarrega la nota de premsa.