- AMMFEINA i Dincat alerten que el 77,5% dels Centres Especials de Treball (CETs) sense afany de lucre que donen feina a persones amb especials dificultats van tancar l’any amb una facturació inferior a la prevista.
- El context de crisi sanitària ha estat la gota que ha fet vessar el got per un sector abocat a la fragilitat econòmica per l’infrafinançament públic crònic. Una situació agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de la plantilla en només tres anys sense unes polítiques integrals.
- El sector urgeix l’Administració a aprovar un pla de xoc que contempli un increment de la subvenció del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins al 75% i línies específiques d’inversió per frenar l’impacte de la situació actual i garantir la viabilitat dels CETs.
Barcelona, 7 de gener de 2021.- Un observatori realitzat per AMMFEINA, associació que treballa per la inclusió laboral de persones amb un problema de salut mental i Dincat, principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, entre les respectives entitats sòcies confirma l’impacte devastador de la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus en els Centres Especials de Treball d’iniciativa social. En concret, l’enquesta apunta que el 77,6% del CETs tancaran l’any econòmic per sota de la previsió que feien al gener.
El fort impacte de la pandèmia ha estat la gota que ha fet vessar el got per un sector que ja afrontava el 2020 en una situació de greu fragilitat econòmica. Les entitats socials que estan al capdavant han hagut de fer front a un llarg període d’infrafinançament, una situació agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de les plantilles en només tres anys, a conseqüència de les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) entre 2017 i 2019.
Del total d’entitats enquestades que reconeix acabar l’any amb pèrdues, el 67,7% fixa la caiguda de la facturació al voltant del 25% i la resta apunta que serà encara superior. “És una responsabilitat pública garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, dos col·lectius que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre del de la resta de població, i que tenen el dret, com tothom, a una vida laboral digna”, apunta el director de Dincat, Carles Campuzano.
El sector reclama un pla de xoc urgent
En aquest escenari, el sector de la discapacitat intel·lectual i la salut mental insten l’Administració a incrementar la dotació pressupostària per no agreujar les conseqüències de la crisi sobre dos grups de població especialment vulnerables. Alhora, l’urgeixen a dissenyar un pla de xoc que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social i aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social.
“Només així, amb mesures que blindin l’ocupació dels CETs, es podrà garantir que aquests centres compleixin amb la missió amb què es van crear i que malgrat tinguin, com qualsevol empresa, una finalitat productiva preservin la seva funció social i serveixin per garantir un lloc de treball remunerat a persones que d’altra manera tindrien moltes dificultats per treballar”, apunta el president d’AMMFEINA, Francisco Villegas.
El pla de xoc urgent que reclama el sector haurà de contemplar necessàriament línies específiques d’inversió i millores en el finançament que permetin garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats, no només per frenar l’impacte de la situació actual, sinó pel dèficit estructural que pateix aquest àmbit des de fa anys. Un observatori elaborat recentment per Dincat i AMMFEINA constata que prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental ha perdut la feina a l’empresa ordinària a causa de la crisi del coronavirus. Aquesta realitat, i el fet que els CET hagin mantingut les seves plantilles a pesar de la situació de crisi, demostra que els llocs de feina que procuren aquests centres són més estables i, per aquest motiu, és de vital importància garantir la seva viabilitat.
L’any 2018, els 205 CET existents a Catalunya facilitaven ocupació a 16.333 persones amb discapacitat, de les quals 9.500 eren persones amb un trastorn de salut mental o amb discapacitat intel·lectual, els dos grups de població que de manera estructural registren taxes més baixes d’ocupació.