- Les federacions Dincat, ECOM, CCPC, FEPCCAT i AMMFEINA s’uneixen per reclamar un increment immediat dels mòduls i tarifes dels serveis per a poder fer front a una dècada de retallades i congelacions i a l’augment de costos dels últims anys
- Garantir una atenció basada en la qualitat, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats, són les prioritats del sector
Dilluns, 28 de març del 2022.- Diferents representants del sector de la discapacitat intel·lectual i física a Catalunya, la paràlisi cerebral i la salut mental, Dincat, ECOM, CCPC, FEPCCAT i AMMFEINA alerten al Govern de la Generalitat que l’actual finançament dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de la Cartera de Serveis Socials és del tot insuficient i, en cap cas, respon a les necessitats del col·lectiu. A més, denuncien el no compliment dels compromisos de l’administració i la impossibilitat de millorar les condicions laborals dels professionals, un greuge comparatiu amb els que desenvolupen les mateixes tasques en serveis de titularitat pública, fent realment difícil la seva permanència a l’entitat cercant salaris més dignes.
Una vegada més, el sector es veu obligat a insistir en la urgència d’augmentar els mòduls i tarifes dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.
Fa temps que el sector denuncia l’infrafinançament que pateix, d’una banda, a conseqüència d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, per l’augment acumulat dels costos i a un increment molt significatiu del cost de la vida. Pel període 2019-2021, sota el paraigua de La Confederació, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja dos anys i, si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients –en total, d’un 3,8% de mitjana – i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern. Faltant als compromisos adquirits, l’any 2021 no es va aprovar l’increment acordat i tampoc sembla que s’hagi de complir amb el previst per al 2022, ja que els pressupostos d’enguany de la Generalitat no permeten entreveure cap voluntat de revertir la situació i perpetuen l’infrafinançament dels serveis socials. La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és, per tant, cada cop més elevada, fet que la situació repercuteix de manera directa en la qualitat dels serveis i en conseqüència en l’atenció de les persones usuàries.
D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa i un de gestió delegada, és a dir concertat amb la Generalitat de Catalunya amb una entitat del Tercer Sector Social, és del 32% per realitzar la mateixa tasca.
Per tot plegat, el sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.