- Dincat denuncia que, vuit anys després de l’aprovació del decret d’educació inclusiva, el seu desplegament continua encallat i l’alumnat amb necessitats educatives especials no té garantits ni l’accés, ni la participació, ni l’assoliment de competències.
- Retreu a la consellera Esther Niubó la falta de compromís amb l’educació inclusiva i exigeix millorar la planificació i coordinació dels serveis i recursos, apostar de forma més clara pels CEESPIR, i garantir propostes formatives de qualitat més enllà de l’etapa obligatòria.
Dimecres, 18 de juny de 2025. Aquesta setmana acaba el curs escolar i, un any més, més de 45.000 alumnes amb necessitats educatives especials tornen a marxar de les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya sense que s’hagi completat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva, aprovat fa ja vuit anys.
Dincat, entitat representativa de 56 centres d’educació especial a Catalunya, lamenta profundament que, malgrat el pas del temps i les reiterades demandes del sector, continuï sense garantir-se l’accés i la participació inclusiva, així com l’assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials. En aquest sentit, remarca que, a l’inici de curs, ja va interpel·lar l’aleshores nova consellera, Esther Niubó, qui tenia l’oportunitat d’abordar definitivament aquesta qüestió. Tanmateix, no s’ha produït cap avanç significatiu i la situació continua estancada.
En aquest context d’estancament, Dincat fa una nova crida al Govern perquè assumeixi amb responsabilitat i determinació el compromís amb una transformació real cap a un sistema educatiu inclusiu que asseguri les mateixes oportunitats per a tothom. Aquesta transformació ha de basar-se tant en una escola ordinària realment inclusiva, com en el reconeixement i el reforç dels equips d’educació especial com a recurs especialitzat imprescindible.
“L’accés efectiu a les escoles ordinàries té un impacte molt positiu en el desenvolupament curricular i social dels infants i joves amb necessitats educatives especials. Tot i això, encara manquen recursos especialitzats perquè aquestes escoles i el sistema educatiu en conjunt estiguin preparats per donar una resposta adequada a aquest alumnat, especialment als que tenen necessitats de suport més intenses”, explica Glòria Juan, representant d’Educació a Dincat.
Davant aquesta realitat, Dincat reitera les seves principals reclamacions: cal millorar la planificació i coordinació dels serveis i recursos destinats a l’escola inclusiva, garantir la formació inicial i continuada del personal educatiu, docent i especialista, definir un model compartit i coherent per als Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos per a la inclusió (CEEPSIR), i actualitzar les ràtios i perfils professionals de tots els centres per garantir una atenció adequada i de qualitat.
Dincat recorda a la consellera d’Educació, Esther Niubó, la importància que tenen els CEE reconvertits en CEEPSIR, que esdevenen un servei indispensable per garantir la inclusió de l’alumnat i acompanyar les escoles ordinàries per donar suport a la diversitat i crear entorns més inclusius.
D’altra banda, una de les principals reivindicacions del sector és la necessitat d’apostar i d’invertir en l’educació postobligatòria, que actualment no respon de manera adequada a les necessitats dels joves amb necessitats educatives especials. En aquest sentit, cal garantir una oferta formativa diversa i de qualitat, així com també una transició digna i efectiva cap al món laboral, fet que passa per desenvolupar i consolidar els Programes de Transició a la Vida Adulta i programes de Formació Professional adaptada.