Què és la discapacitat intel·lectualQuè és la discapacitat intel·lectual?

La discapacitat intel·lectual comença a la infantesa, i és un estat
de la persona que la limita en la intel·ligència i
en les habilitats d’adaptació.

La discapacitat intel·lectual no es tracta de res que algú tingui,
con els ulls blaus, o sigui, com ser baix. Parlem de persones
amb discapacitat intel·lectual,
no persones discapacitades o discapacitats.

Com a persona, també té capacitats pròpies. El
desenvolupament d’aquestes capacitats dependrà de l’entorn en el que visqui.

Un nen no es desenvolupa sol. Tothom necessita d’altres
persones per créixer.

Què caracteritza la discapacitat intel·lectual?

Les limitacions en la intel·ligència i en la conducta per adaptar-se al seu
entorn social i cultural. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys
(Associació Americana de Retard Mental AAMR, 2002), i limita el
desenvolupament de la persona.

"La discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament
individual dins un context social i que representa una desavantatge
substancial per la persona" (AAMR, 2002, 15).

Què són els suports i per què serveixen?

Són recursos per ajudar al desenvolupament, l'educació, els interessos i
el benestar d'una persona amb discapacitat i
millorar les seves capacitats en els següents aspectes:

- Habilitats intel·lectuals.
- Conducta adaptativa.
- Participació.
- Interacció i rols socials.
- Salut i context.

Com es classifiquen els suports?

Hi ha 4 tipus d'intensitat de suports, que poden variar de durada i
intensitat.

Intermitent: es proporcionen quan es necessiten. No sempre són
necessaris, o només ho són durant períodes curts que coincideixen amb
transicions de la vida. Poden ser d'intensitat alta o baixa.

Limitat:
constant en el temps, limitat però no intermitent. Pot exigir
menys costos i personal que nivells més intensos de suport.

Extens:
constant i regular, en relació a alguns entorns i sense límit de
temps.

Generalitzat:
constant i d’alta intensitat. Es proporcionen en diferents
entorns i són potencialment per a tota la vida. Són més intrusius i exigeixen
més personal que les altres intensitats de suport.

Per determinar la necessitat i intensitat del suport, el sistema 2002 proposa
un procés d'avaluació de 4 passos:

1. Identificar les àrees de suport rellevants.
2. Identificar les activitats de suport rellevant per cada àrea de suport.
3. Avaluar el nivell o intensitat dels suports necessaris.
4. Escriure el pla de suports individualitzat que reflecteixi l'individu.