Què és la discapacitat intel·lectualLa discapacitat intel·lectual no és una cosa que tenim, com els ulls blaus o un cor malalt. Tampoc no es tracta d'alguna cosa que som, com ser baix o prim... Discapacitat intel·lectual es refereix a un estat particular de funcionament que comença en la infantesa en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives. Com a conseqüència no podem dir "aquesta persona té discapacitat" o "aquesta persona és discapacitada", ja que la discapacitat intel·lectual no és una cosa que podem tenir o ser. (AAMR)

La discapacitat intel·lectual no es tracta de res que tingui o sigui l'individu: és PERSONA, no discapacitat. Per tant, parlem de persones amb discapacitat intel·lectual, no persones discapacitades o discapacitats.  I com a persona té capacitats amb les quals està dotat biològicament per fer-se un espai a l'entorn en el que viu. Però el fet de que aquestes capacitats es desenvolupin més o menys no depèn tan sols d'un "compte bancari genètic", depèn també, en part, de l'entorn.

Un nen no es desenvolupa en aïllament, una persona no es construeix com a persona si no és entre persones, el bebè humà neix suspès de la necessitat social, s'alimenta de la interacció. Necessitem que l'entorn cultural, social i afectiu que ens acompanyi al llarg del nostre progrés de vida.