Habitatge

L'habitatge és quelcom més que una solució a les necessitats fisiològiques. Ha d’oferir un marc de seguretat afectiva en què la persona amb discapacitat intel·lectual pugui expressar les seves emocions i els seus conflictes, tant en relació amb ella mateixa com amb la resta de persones i el seu entorn.

L’habitatge és un entorn domèstic i familiar on conceptes com privat, propietat, seguretat física i psicològica, relació interpersonal, confiança i estabilitat han de ser considerats amb molta cura. Actualment s'està fent un esforç, tant des de les entitats com des de l'Administració, per planificar nous tipus de serveis d'habitatges que donin resposta a les necessitats reals de les persones amb discapacitat intel·lectual, tenint en compte paràmetres com el dret a l'autogovern, poder triar el lloc on viure i prendre decisions que afecten el dia a dia d’aquestes persones.

Què fa l'àrea?

Des de Dincat es treballa per tal de poder oferir, des dels habitatges, els suports necessaris perquè cada persona amb discapacitat intel·lectual assoleixi la màxima competència personal, considerant que la població envelleix i que, per tant, les necessitats canvien al llarg de la vida.

Destinataris

En principi tota persona amb discapacitat intel·lectual pot sol·licitar una plaça a un recurs residencial o al servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar, amb independència del motiu. Cal tenir present que pel que fa als recursos d’acolliment residencial hi ha uns factors que condicionen i hi limiten l’accés. El 99% de serveis residencials són de títol d’ordenació privada però les places estan subvencionades per l’Administració. Aquest fet comporta que hi hagi manca de recursos i l’Administració ho resol seguint uns criteris d’adequació entre les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i els recursos disponibles, atenent a criteris d’emergència, quedant molt lluny així la possibilitat d’accedir-hi per un desig de la persona d’independitzar-se de la seva família.

Respecte el servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar, la persona a de tenir un nivell d’autonomia que ve determinat per la convocatòria anual i correspon a una valoració de Grau I i nivell I del barem de la dependència. A més ha de disposar de vivenda i poder mantenir-se econòmicament, ja sigui sol o compartint pis i despeses amb 3 persones més com a màxim.

Contacte

Jordi Corominas jcorominas@dincat.cat

 

Serveis a entitats federades

L’Àrea d’Habitatge de Dincat ofereix orientació i assessorament tècnic i de gestió a les entitats titulars que així ho sol·liciten. Mitjançant la Comissió Sectorial d’Habitatge, on es treballen temes relacionats amb els serveis d’acolliment residencial  i de suport a l’autonomia a la pròpia llar, s’elabora un pla anual en què es desenvolupen les actuacions que com a entitats membres han decidit portar a terme per a la millora de l’atenció i gestió dels serveis.